Alguns dels nens i nenes del centre d’acolliment si que tenen algun membre a la seva família fora de la casa. Exemples d’aquest fet són dues de les nenes del centre, que tot i que la situació familiar no permet que visquin permanentment amb la seva família, si que intentem que durant les vacances els visitin i hi convisquin el màxim de temps possible per tal que els seus vincles familiars siguin el més forts possibles.

Així doncs, aquests dies hem anat a portar a la Sita i la Binita als seus pobles, una molt bona excusa per a fer excursions amb les altres nenes del centre i les cuidadores i visitar nous llocs.

El dissabte varem anar a casa del pare de la Binita. Per arribar-hi vam haver d’agafar un autobús, i després demanar a un camió que ens portés a la cabina. I poquet a poquet varem arribar al seu poble, situat a prop de Daman, a més de 2.000 metres d’altitud.

 

 

El diumenge en canvi varem anar cap a les planícies més enllà d’Hetauda (Terai) a casa la mare de la Sita (re-casada després de que el pare de la Sita perdés la vida).

Totes les nenes i cuidadores s’ho van passar molt bé canviant d’escenari un parell de dies. Però varem tornar una mica tristos al deixar dues de les nenes a casa seva per uns dies. Però aviat tornaran per seguir totes les activitats que fan al centre d’acolliment.