De camí cap al centre d’acolliment ja varem començar a veure les conseqüencies del terratremol de 7,5 a l’escala de Richter. Moltes de les cases del poble, fetes de pedra i fang, han estat afectades pel terratremol, algunes tenen esquerdes, algunes els falta un troç de paret, i a algunes estan del tot destroçades. Poques cases han quedat intactes.

Afortunadament, molta de la gent era a la pista esportiva (veure el post de l’acte) i altres eren fora de casa, així que no sembla que hi hagi ferits, però la gent es veu molt afectada, especialment aquells que han perdut la casa i botiga.

Ens afanyem per anar cap al centre amb els nens i trobar-nos amb la resta de nens i veure si tots estem bé.

 

A la casa d’acolliment, només la casa de voluntaris, un edifici antic de la dinastia Rana, ha quedat afectada. No hi ha llum, ni funcionen els telefons ni els mòbils. Tampoc tenim bateria ni als mòbils ni als ordinadors…

Al cap d’una estona el terra torna a tremolar, aquest cop de forma molt més suau, tothom es pregunta si tornarà un terratremol fort. Van arribant rumors i noticies barrejades, així que no sabem amb certesa com esta la resta del país.

Sembla que no hi ha hagut ferits greus a Bhimphedi, però molta gent ha perdut les seves cases. Dels quatre treballadors que tenim al centre, la Beli i el Ram, les seves cases han quedat inhavitables, i les cases dels altres dos treballadors, la Maya i la Santamaya, han quedat esquerdades. Tothom està trist, però sobretot està espantat. Tothom dorm al carrer, les cases, que sempre els han fet sentir segurs dels perills de l’exterior, són ara un lloc perillòs. Així, dormint tothom junt al carrer passen les hores amb els familiars i amics, donant-se suport uns als altres.

Durant la nit hi ha 5 o 6 rèpliques del terratremol, són rèpliques suaus, però prou fortes per fer tremolar el terra i els cors compongits de tots els habitants del poble.

A l’endemà es respira la tensió. Seguim incomunicats i ens arriben noticies confuses, alguns diuen que s’espera un terratremol encara més fort que l’anterior. Les escoles, botigues i centre mèdic, tot és tancat. Però és carrers són plens de gent, agrupats en grups tots parlant del mateix tema: “ha estat el terratremol més fort que he viscut”, “no n’hi ha hagut cap d’igual en els darrers 80 anys”, “Com és que no paren les rèpliques?”, “n’hi haurà un de molt fort, segur, diuen que serà aquesta nit…”.

A la nit encara es complica més la situació, sembla que aquesta nit hi haurà tempesta… La gent no s’atreveix a entrar a les cases perquè estan convençuts que hi haurà un terratremol de nivell 9, però tampoc poden dormir a la interpèrie aquesta nit… Les treballadores del centre venen a dormir amb els seus fills a la casa d’acolliment i dormim tots junts a una habitació, aprop de la sortida. Aquesta nit hi tornen ha haver un parell de rèpliques, però molt suaus.

A l’endemà, finalment ja torna la llum i podem carregar els mòbils i comunicar-nos amb el món exterior i tranquilitzar els nostres amics i familiars. També arriben els diaris i veiem que a Katmandú i Sindupalchowk el terratremol ha estat devastador. El diari parla de 3000 morts i que poden arribar a 8000. Són uns dies tristos però hem de fer el cor fort, somriure i donar-nos suport entre tots.

A la nit, posem una pel·licula projectada a l’exterior, just quan està acabant la pel·lícula hi ha una petita rèplica. Ja són molt suaus però no s’acaba de tranquil·litzar la situació… Esperem que aquesta nit ja no en tinguem cap més. Ara, mentre alguns dels nens ja ronquen, estem escribint aquest post, i intentarem fer-lo arribar a barcelona pel mòbil, i així ens el puguin penjar. Si l’esteu llegint és que hi ha hagut sort, i l’ajuda inestimable dels voluntaris de Barcelona. Moltes gràcies! Per a ells, i per a vosaltres per seguir-nos.

Una forta abraçada des de Bhimphedi. I seguim en contacte!