Després de l’arribada de les gallines i acabar d’arreglar la porta del galliner els nens decideixen que volen ampliar encara més la família: dissabte aniran a buscar peixos! En Kul i un parell d’ajudants es posen a reparar unes menjadores a la zona dels animals que faran la funció de peixera.
Dissabte mengem l’esmorzar que consisteix en un plat enorme d’arròs amb suc de llenties i verdures de temporada (aquest menjar es diu Dhalbat i és el que tots els nepalesos mengen dos cops al dia, i al centre d’acolliment no en som una excepció), i muntem l’expedició per anar a buscar els peixos: 19 nens i nenes i dos adults, serem prous per capturar algun peix?
A l’hivern al Nepal és l’època seca, no plou gairebé gens en mig any. Així que el riu del costat de la casa d’acolliment no té aigua, i anem a uns 3 quilòmetres enllà, on baixa un altre riu amb una mica d’aigua, i arriba a una petita presa on els nens estan convençuts que podran trobar peixos, i de pas els nois més grans, fer una capbussada aprofitant el dia assolellat.
Els nens més grans s’avancen, i un cop arribem a l’indret l’Edu i jo, ja han capturat un parell de peixets. Després d’una hora, ja tenen 10 peixos i tres crancs. Ara toca menjar el picnic i tornar cap a casa sense deixar cap plàstic al terra… això serà més difícil que recollir peixos…
El ciment de la “peixera” encara no és sec, així que els peixos es quedaran a un cubell per un dia. Deixo el cubell a la porta l’habitació dels voluntaris, però el dia següent no hi és! Que estrany… Són les 7 del matí i vaig a dir bon dia als nens. Entro habitació rere habitació, alguns somriures i algunes cares incrèdules que ja sigui hora de llevar-se. En una de les habitacions, sorpresa, em trobo amb el cubell amb els peixos. Un nen diu que fora fa molt de fred per la nit… Està bé, però avui ja els posem a la seva peixera.
Finalment el temps dóna la raó al nen… un dia després de posar-los a la “peixera” tots els peixos són morts! Alguns han saltat fora de la menjadora, altres jeuen inerts al fons de l’aigua… Petit fracàs… Per què haurà passat? Els nens fan les seves hipòtesis: l’aigua és massa freda perquè no hi toca el Sol, o potser s’ha de posar una xarxa per a que no puguin saltar, o potser el ciment havia de reposar més temps…
Decidim que deixem estar els peixos fins que faci menys fred, però a la nit ja tenen una altra idea. “Aquesta idea si que és bona!”, asseguren. Fins i tot una de les cuidadores, la Maya didi, se la veu engrescada. Hem de portar ànecs!