El Ricardo, membre de la junta d’Amics del Nepal i voluntari assidu a Bhimphedi ha tornat a nepal per cinquè any consecutiu. Ricardo és el creador del projecte TaperNepal, en el qual s’aconsegueixen recursos per a la casa d’acolliment de Bhimphedi a través de vendre productes artesanals fets al Nepal.

Aquest any el Ricardo ha vingut de l’Índia on estava fent un curs per formar-se en la seva professió: Professor de ioga. Però a més també és jardiner de professió, el que ha estat extremadament útil a Bhimphedi cada vegada que ha vingut. Gràcies a la seva energia, bon humor, ganes de treballar, els seus coneixements i que és un manetes, cada vegada que ve a la casa d’acolliment s’aconsegueixen coses que semblaven impossibles.

Aquest any el vaig anar a recollir al Tribhuvan International Airport (TIA), únic aeroport internacional del país, situat a Katmandú. I com és d’esperar, el Nepal mai et deixa de sorprendre. Mentre ho estava esperant, mirant si apareixia pel passadís, de sobte apareix un mico! Hi ha micos per tota la ciutat (per les teulades, pels milions de cables que pengen pels carrers, pels temples …) però dins de l’aeroport?

No era un mico petit, però des de darrera el vidre tota la gent s’ho mirava somrient. De cop, dóna un salt i es penja del vidre, baixa amb sorprenent facilitat i tranquil·litat. La gent se sorprèn però tampoc es posa gaire nerviosa. S’acosta a un senyor que està assegut. Li agafa l’ampolla de Fanta que tenia al costat del banc… el senyor s’ho mira tranquil·lament sense aixecar-se… el mico li bufa amenaçant. Però el senyor ho ignora, i el mico s’asseu mirant el seu premi. Tot d’una, mossega l’ampolla i surt a pressió la beguda. El senyor surt corrent. El mico sap el que s’està fent, no és la primera vegada… tranquil·lament es posa a beure la seva Fanta i se’n va de l’aeroport fins que ha acabat. Finalment arriba el Ricardo. Aquest país és genial. Un desastre en molts sentits… però genial.

Ricardo:

De nou a Bhimphedi, quart estiu consecutiu. Aquest any era més necessari que mai el venir a donar un cop de mà; pel terratrèmol, pels nenes, pel Dani, … per Nepal.

I, per la meva alegria, la casa d’acolliment està més bonica que mai i plena de vida. Els jardins amb flors, el galliner amb gallines i ànecs, l’horta ben mantinguda i la Kali (la gosseta del centre) a punt de donar a llum. Balmandir desborda vida.

Només entrar ve corrent Maya a posar-me la “tica” (puntet vermell al front). Que bona és la “didi” (germana gran) Maya. Visito l’orfenat i veig que no hi ha el talleret que vaig deixar l’any passat organitzat. Bé … doncs ho muntarem una altra vegada. Per sort, Kul s’ha fet càrrec de gairebé totes les eines i només cal buscar un buit on tornar-les a col·locar ordenades.

Ordenar, netejar, cremar el que no valgui … I en un matí tenim muntat el taller i la meva habitació. Fem inventari del que tenim i el que ens cal, un dia d’aquests anirem a Hetauda a comprar amb els diners del TaperNepal de Bilbao i Saragossa.

Molta gent ha col·laborat perquè jo pugui tornar, una altra vegada, a estar amb aquests xavals i a viure un temps al Nepal. El meu agraïment a tots!