Després de caure, cal aixecar-se. I això és el que ens toca ara. Al centre, anem recuperant les rutines a poc a poc, però sense oblidar el que ha passat ni ignorar el que està passant.

El terratremol ha estat molt cruel en alguns districtes del centre-nord del Nepal com Sindhupalchowk, Kathmandu, Dhading o Gorka on han perdut la vida milers de persones. A Bhimphedi hem estat de sort, perquè no hi ha hagut victimes mortals, tot i que molta gent ha perdut la casa i hi ha moltes families que no disposen d’aixopluc. S’anuncien pluges pels propers dies i moltes famílies tenen por de que les cases afectades s’acabin de caure i per tant algunes dormen al ras i algunes comparteixen covert amb les seves vaques (moltes de les famílies que viuen disperses per les muntanyes tenen una economia de subsistència que s’aguanta per la gestió d’un terreny d’hort, algunes gallines, cabres i un parell de vaques o búfales). Naturalment, a nivell sanitari això és preocupant, i més tenint en compte que no disposen d’atenció mèdica a la proximitat.

Ara més que mai tothom ens hem de preguntar “i jo que puc fer?”. Degut al terratremol no sabem quan començarà el curs escolar, així que els nens tenen molt temps lliure, i decidim que aprofitarem aquest temps per augmentar l’area conreada, i així en el futur tindrem més verdures, i necessitarem menys suport des de Barcelona, i així es podrà dedicar aquest suport a ajudar els damnificats pel terratremol.

Per la nostra part, la Laura i jo, anem al poble a fer un reconeixement i veure quines són les necessitats. Primer anem a visitar la casa de la Beli, una de les cuidadores del centre, i la casa de la Sanu, una de les dones a les que ajudem per a que les seves filles bessones vagin a l’escola. Les dues cases eren de pedra i fang, de dos pisos, i estan destrossades, no les podran utilitzar de nou.

Després anem a veure el comite de la creu roja i al VDC (Village Developement Commitee) que es l’equivalent a l’ajuntament. En aquestes reunions ens transmeten que la necessitat ungent és proveir de tendes a les families que no poden dormir a una casa. Han recolectat informació durant aquests dies i hi ha unes 300 families en aquesta situació i només han pogut proveir de 61 tendes (i de qualitat molt baixa).

Així doncs ens posem mans a l’obra! Ens posem en contacte amb Amics del Nepal de Barcelona, i els increibles voluntaris es posen a moure tots els fils necessaris. En unes poques hores m’envien un missatge meravellós dient que tirem endavant l’operació “tendes de campanya” gràcies a la donació d’en Carlos Recoder Miralles. O potser hauriem de dir l’aventura “tendes de campanya”… per que aquí al Nepal, tot acaba sent una aventura…

Així doncs aquesta mateixa nit ens reunim amb en Ram i l’Anju, una parella meravellosa del poble, ella és professora de l’escola pública i ell és farmaceutic i membre del centre de salud del poble. I mai tenen un “no” per a ningú quan necessita qualsevol ajuda. S’alegren moltíssim de que haguem aconseguit el vist-i-plau per proveïr a les families afectades amb tendes, i es comprometen que ells aconseguiran el transport de forma gratuïta! I que ens acompanyaran a comprar les tendes al millor preu possible. Fan una trucada i li diuen de trobar-nos a l’endemà al matí a les 6 del matí. Nosaltres ens disposem a marxar i ens acomiadem fins a les 6 del matí, però ells ens diuen… ja us trucarem quan arribin… hem quedat a les sis “temps nepalès”…

Bé… en tot cas… Fins demà al matí!