Passen els dies i ningú ens truca per anar cap a Hetauda a comprar el cable, telèfon i router. Comencem a preocupar-nos… Però, de cop, un cotxe es para a l’entrada del centre, i dos senyors diuen que han vingut a instal·lar-nos el telèfon…

– Però porteu el material necessari per a fer la instal·lació – pregunta en Ram, el cuiner del centre, tot sorprès.

– Ah, no teniu el cable – pregunta l’instal·lador encara més sorprès.

– Ens vareu dir que ens trucaríeu, per a que anéssim a Hetauda a comprar tot el necessari i els instal·ladors poguéssiu venir amb nosaltres. – assegura en Ram.

– Aquí en el paper no consta cap telèfon, com us havíem de trucar? – protesta l’instal·lador.

– Jo vaig donar el meu telèfon – contesta en Ram.

Doncs res, un altre dia serà… però almenys aconseguim que l’instal·lador ens digui exactament que necessitem per a posar el telèfon: 120 metres de cable, un telèfon, un mòdem, un parell de caixes que doblen la línea (o algo així).

– Diumenge mateix ho anem a comprar! – diu en Ram.

– Ui, però nosaltres fins divendres de la setmana vinent no podem tornar… – diu l’instal·lador.

En Ram protesta una mica. Jo penso que ho firmaria ara mateix tenir Internet divendres que ve…

El diumenge plou, dilluns en Ram té una reunió de “veïns” (viu a una muntanya, al mig del no res, no sé pas amb qui es deu reunir), dimarts és festa, doncs dimecres anem a Hetauda a comprar el cable…

Un cop ho tenim tot, anem a l’oficina de Nepal Telecom a confirmar que ho tenim tot i que els instal·ladors ja poden venir. El cap de l’oficina ens veu que rondem un cop més per allà i ens pregunta si encara no tenim Internet. “No pot ser!” diu tot convençut. I demana a l’instal·lador que està passant. El instal·lador explica el mal entès, i diu que hi anirà divendres. El cap li pregunta “Per què divendres? Quina feina has de fer demà? Ves-hi demà”, el instal·lador diu que d’acord, que vindrà demà dijous a instal·lar-nos Internet.

Divendres al matí arriba el instal·lador a instal·lar-nos Internet.

Quan ja han posat el cable i connectat els aparells, ens diuen que firmem uns papers, i ells aniran a l’oficina a activar la línea. Firmem, marxen, al cap d’una estona ja tenim telèfon, però no tenim Internet… Era massa bonic per ser veritat…

Després de dues setmanes de trucar insistentment a diferents empleats de Nepal Telecom, de demanar a un informàtic que ens ho solucionés i fins i tot de canviar d’any, el cap de l’oficina de Nepal Telecom decideix enviar a un tècnic entre “avui dijous, demà divendres o diumenge”. Firmem si ve algú diumenge…

Sorprenentment el divendres al migdia ens diuen que un tècnic està de camí! No ens ho acabem de creure fins que entra al centre.

Després de dues hores, aconseguim que funcioni el telèfon i Internet. Bons auguris! Sembla que aquest 2015 serà un bon any!

Des del centre d’acolliment de Bhimphedi, a través del nostre ADSL, feliç 2015 a tothom!!