Per poder anar actualitzant aquest bloc, i per poder tenir bona comunicació amb l’oficina d’Amics del Nepal de Katmandú i la de Barcelona, hem decidit fer arribar una línia de telèfon i Internet al centre d’acolliment. Això sona a nova aventura!

Ho apuntem a la llista de feines a fer pel proper cop que anem a Hetauda. I el diumenge 30 de novembre ja hi anem. Hem de portar a en Kamal a fer-se un “electro” per una petita arítmia que la Paula, una doctora voluntària que ha vingut a Balmandir, li ha detectat. Deixem a la Paula i en Kamal a l’hospital d’Hetauda, i en Papu, l’Edu i jo anem a la recerca de l’oficina de Nepal Telecom. Tot just sortir de l’hospital li preguntem a un conductor d’un tricicle elèctric. El senyor es gira i ens assenyala l’edifici del costat. Efectivament, allà està… Aquestes coses passen al Nepal.

Entrem i preguntem que es necessita per posar Internet a la nostra casa d’acolliment. Necessitem primer fer la línia de telèfon fixa i necessitem que ens diuen que és més fàcil si ens ho obra algú amb “nagrita” (DNI nepalès, que només tenen els nepalesos de més de 16 anys). Bé, doncs ja tornarem la setmana vinent amb en Ram, el cuiner del centre, que segur que ens ho soluciona tot!

La setmana següent tornem a Hetauda per comprar les gallines, i de pas intentar obrir la línea de telèfon. Però aquest cop en Ram ve amb nosaltres, així que segur que anirà millor que el darrer cop. Primer error, els diumenges (que al Nepal no és festa, només els dissabtes) tanquen a les 2h el servei de contractació d’Internet. Hem d’anar ràpid! Al Nepal? Hahaha

Primer anem al despatx numero 10. En aquell despatx omplim un formulari, donem una fotocopia del DNI nepalès, foto de carnet, empremtes digitals i ens diu que hem d’anar al despatx número 9, després al 15, després al 11, després a la taquilla de pagar i després tornar allà. Us sembla molt? Doncs això no va ser res… arribem a un despatx i no hi ha ningú, estan prenent te. Després anem a un altre, i no hi ha ningú. Seiem i esperem, però al cap d’una estona ve un senyor i ens diu que en aquest despatx no cal que hi anem, podem anar directament al despatx número 15…

Creuem una altra porta, i està ple de cables i connexions. Som dins del sistema de telèfons fixes de la comarca? Ens hem equivocat de porta? No, al fons hi ha una porta i una noia darrera una taula que ens convida a seure. En el següent despatx ens diuen que ja són les dues i que tornem demà… “Però venim de Bhimphedi… no ens ho pot fer ara?” El senyor s’enfada una mica… El Papu argumenta que per aquests dos estrangers serà massa fer el trajecte Bhimphedi-Hetauda dos dies seguits. El senyor remuga però ens fa la solicitud. Després d’haver anat a uns 6 o 7 despatxos diferents 4 o 5 vegades, ens diuen que per avui ja n’hi ha prou. En uns cinc dies ens trucaran i haurem de tornar a Hetauda, a comprar cable telefònic, un telèfon, un router i pagar el primer mes. Aleshores els instal·ladors vindran amb nosaltres cap a Bhimphedi. Sona relativament senzill… Ja us explicarem 😛