![\"IMG_6650\"](\"http:\/\/amicsnepal.blog.pangea.org\/files\/2014\/12\/IMG_6650.jpg\")
<\/a>El segon pas \u00e9s llaurar. Aix\u00ed que hem de cridar el senyor dels bous. Despr\u00e9s d\u2019intentar-ho uns quants dies, finalment apareix! Tothom content! Per\u00f2 a les dotze ja ha de marxar cap un altre camp, i ens deixa un tros sense llaurar… ho farem a m\u00e0, i sin\u00f3 ja ho ampliarem quan torni a venir el senyor dels bous abans de plantar pan\u00eds. De fet ja fa prou goig!<\/p>\n El dissabte hi ha un grup de nens que els toca treballar una estona a l\u2019hort i amplien una mica la zona per plantar patates. Tothom est\u00e0 prou satisfet. De moment ho deixarem aix\u00ed.<\/p>\n \u00c9s hora de plantar? No, necessitem posar-hi adob si volem que creixin b\u00e9 les patates…\u00a0De moment en podem plantar unes quantes amb l\u2019adob que ens queda de b\u00fafala que vam comprar fa uns dies. I un cop se\u2019ns acaba l\u2019adob, parem i hi posem l\u2019aspersor. A l\u2019abril ja podrem recol\u00b7lectar si tot va b\u00e9!<\/p>\n A l\u2019endem\u00e0 anem en busca d\u2019adob, aquest cop de gallina, \u00e9s m\u00e9s car, per\u00f2 diuen que \u00e9s m\u00e9s bo. Per no pagar el transport decidim anar-lo a recollir nosaltres mateixos. Despr\u00e9s de caminar uns deu minuts arribem a una casa feta de fang i pedra (com moltes de les cases del poble), anem a la part de darrera on hi ha una granja de pollastres. M\u00e9s enll\u00e0 hi ha una pila d\u2019adob, peles d\u2019arr\u00f2s on hi ha cagat les gallines. Els nens diuen que calen 3 o 4 mesos per aconseguir aquest adob. Nosaltres tamb\u00e9 en tindrem d\u2019aqu\u00ed un temps.<\/p>\n Ens donen deu sacs i dues pales i a carregar. Tots els nens grans han vingut a ajudar. Carreguen els sacs tant com poden, \u00e9s el mateix preu! Fins i tot han vingut dues de les treballadores del centre a animar-nos, que maques que s\u00f3n (tots els nens els diuen \u201cdidi\u201d que vol dir germana gran). La Maya didi \u00e9s una d\u00f3na magn\u00edfica, molt dol\u00e7a i sempre somriu. No parla angl\u00e8s per\u00f2 cuina magn\u00edficament, i cada vegada que acabem de menjar i li diem que el menjar estava bon\u00edssim ella diu somrient t\u00edmidament \u201cthank you\u201d. La Beli didi es la cuidadora que es queda a dormir al centre per cuidar els nens petits. \u00c9s molt energ\u00e8tica, i la seva veu potent fa que se la senti des de tot arreu. Les dues dones cuiden els nens com si fossin seus, les millors \u201cdidis\u201d que podr\u00edem tenir. Els nens i Amics del Nepal tenim molt\u00edssima sort de tenir aquestes dues dones a la casa d\u2019acolliment, cuidant-se dels nens, d\u2019ajudar al cuiner, de que tot estigui net, d\u2019ajudar a la treballadora de l\u2019hort…<\/p>\n Som-hi! A carregar un sac! Dos nens per cada sac. Com som nou nens i jo, en podrem portar-ne cinc i dem\u00e0 ja recollirem els altres cinc. L\u2019Ashok Siwakoti, l\u2019\u00fanic noi que tenim estudiant a classe 10, se\u2019n riu i diu que ni parlar-ne, que portaran aquest sac i tornaran r\u00e0pidament a buscar l\u2019altre. I afegeix sorneguerament: \u201cla q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si tu tamb\u00e9 podr\u00e0s tornar a buscar el segon sac…\u201d<\/p>\n Un cop el meu sac \u00e9s llest, en Rojan i jo agafem un sac i ens posem en marxa. Un minut m\u00e9s tard ja canviem de posici\u00f3… Despr\u00e9s de deu minuts que em provat de portar el sac de les deu maneres diferents que se\u2019ns han acudit, i ja hem demostrat que no n\u2019hi ha cap de bona… Finalment arribem a la casa d\u2019acolliment, i buidem el sac! Ha sigut dur, per\u00f2 ho hem aconseguit! En Rojan i jo piquem de mans i ens mirem cares de satisfacci\u00f3, i tamb\u00e9 per fer temps i no tornar encara a buscar el segon sac.<\/p>\n Per\u00f2 de cop… qu\u00e8???? Veiem dos sacs amb potes que venen xino-xano tots sols. Ja \u00e9s mig fosc i no porto les ulleres, per\u00f2 finalment els sacs ja estan a prop i em quedo del tot astorat. S\u00f3n les dues \u201cdidis\u201d, que porten un sac cada una! aguantat amb una corda que carreguen al front (d\u2019aquesta corda en diuen \u201cnamlo\u201d en nepal\u00e8s). No ens havien vingut a animar…<\/p>\n Les didis deixen els sacs a terra i em miren i somriuen. Jo no s\u00e9 quina pinta dec fer, amb les mans a l\u2019esquena despr\u00e9s de l\u2019esfor\u00e7 i la cara desencaixada. El nano que ha portat el sac amb mi diu: \u201cElles de petites sempre portaven pes amb aquests estris, nosaltres no podr\u00edem pas… cal pr\u00e0ctica\u201d. Jo encara no em refaig de que la Maya didi, una dona de m\u00e9s de 50 anys, s\u2019hagi transformat en super-dona i hagi carregat, aparentment sense esfor\u00e7, un sac de m\u00e9s de 50 quilos…<\/p>\n Ara s\u00ed,\u00a0ja podem plantar patates! El\u00a0seg\u00fcent dissabte el grup de nens que ajuda a l’hort es posa a plantar patates. I despr\u00e9s d’uns dies m\u00e9s amb les didis, voluntaris i de tant en tant algun nen i nena que s’apunta a ajudar, ja tenim 1,000 metres quadrats plantats de patates!<\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a>