Riu i pesca!!

Escrit per Vanessa Martínez Lozano a la casa d’acollida

Feia 20 anys que no tenien eleccions municipals a Bhimphedi i per aquest motiu el poble ha gaudit d’una setmana de vacances. Així que aprofitant que tornàvem a estar de vacances i que feia molta calor hem anat molts dies al riu!

Mentre els petits gaudeixen de l’aigua i aprenen a nadar, alguns dels grans es dediquen a pescar.

https://youtube.com/watch?v=HCeAjsWmB_M

després de molta estona de riu, una mica de solet per escalfar-se

Preparant-se per pescar!!

Aprofitem els pasejos al riu per fer fotos a les plantes y després buscar informació. Els nens saben moltes coses sobre les propietats de les seves plantes locals i els hi encanta buscar noves plantes.

A la tornada a Balmandir tots treballen junts per netejar els peixos i cuinar-los.

Sumit, Basu, Bisu y Kush treballen junts en la neteja dels peixos.
Sushil es l’encarregat de cuinar avui!!

 

Aniversaris i més!!

Escrit per Vanessa Mártinez voluntaria a la casa d’acollida

La Beli i el Babu amb el pastis!!

Abril es un mes ple de aniversaris, així que els vam celebrar tots en una gran festa!!
Vam tenir Gincama, pastís, regals, música i molta diversió!

Kush cantant Manu Chao!!
Samir, un dels nois de l”aniversari disfrutant del pastis!!

Van complir anys: Samir (9 anys), Bishnu (12  anys), Arjun (18anys), la nostra didi Beli i la Mònica de Awasuka.
Per refrescar-nos en aquests dies de tanta calor vam anar al riu.
Kushal amb nomes 4 anyets va caminar turó avall turo amunt sense problemes.

Preciosa vista dels turons!!

 

Primera vegada de Kushal al riu. Es va torna boig!!

Nou curs, més nens!

Escrit per Pau R. E.

A Nepal el nou curs escolar comença al maig. Amb el nou curs també s’hi afegeixen noves incorporacions al centre. Ens dirigim al centre de coordinació de nens del Nepal a Kathmandú amb un nou voluntari recent arribat. En el centre de coordinació es demana per recollir els nens, però encara no els tenen preparats. Després de quasi 4 hores gestionant els tràmits, ens adjudiquen 2 nens i 2 nenes.

Amb les cartes a la mà anem a buscar primer les nenes, que estan al centre Naxal. Un cop allí, i just només arribar, molts nens reconeixen en Dani, i comencen a cridar que també volen anar a Bhimphedi, tots molt emocionats.

Mentre acaben de preparar les nenes, els nens del centre es posen a jugar amb nosaltres tot fent una corranda al nostre voltant. Un cop llestes, ens sorprèn l’edat de les noves incorporacions, són ben petites (6 i 4 anys)! I també són germanes! Tot seguit ens dirigim a buscar els 2 nens al centre Siphal, allí ja estan preparats però encara són més petits que les nenes (4 i 3 anys)! Tota una sorpresa!

Ja ho tenim tot llest per poder seguir amb el taxi fins a Balco, on canviem de vehicle per agafar un Jeep cap a Bhimphedi. Se’ns assignen els 4 seients del darrere de tot per tots 6 (2 cooperants, les 2 nenes i els 2 nens). Just abans de pujar la nena més gran comença a plorar, fa ben poc que ha estat acollida a Naxal i desconeixem com se sentia. Després de mirar de tranquil·litzar-la sense èxit decidim que ja acceptarà la situació, i procedim a pujar al Jeep on el plor persisteix i sembla que es comença a encomanar a la seva germana petita, la resta del passatge (6 persones més) també s’incomoda. Però per sort ben aviat s’adormen ben profundament les dues germanes, restant desperts els 2 nens. El gran es porta molt bé, tot quietet, i el petit no para de menjar galetes sense atipar-se’n i jugant encuriosit amb la finestra del Jeep.

La primera meitat del trajecte transcorre amb molt de transit, sobretot causat per la quantitat de fang de la pluja dels últims dies. Els Jeeps, malgrat la tracció a les quatre rodes, rellisquen i els costa fer algunes pujades. Tot plegat fa que arribem molt més tard del previst al punt de descans de mitja part de trajecte. Allí ofereixen al conductor menjar i/o neteja del Jeep, que acaben plens de fang, a canvi de que els portin la clientela.

Un cop a la parada despertem la nena petita, la gran ja portava un ratet desperta. I mirem que surtin tots per estirar les cames i per anar al lavabo. La gran no vol abandonar el Jeep i la deixem descansar tranquil·la dins del vehicle; tampoc vol ni menjar ni anar al lavabo. Mentrestant la resta de passatge del Jeep pregunta encuriosida el sexe dels nens ja que justament els nens vesteixen més de rosa i les nenes més de blau.

Després que tots els altres hagin estirat les cames, i anat al lavabo, seguim amb el trajecte. Aquest cop molt menys tranquil. La gran comença a vomitar al cap de poc de continuar, malgrat demanar una bossa de plàstic aquesta no arriba a temps i el vòmit queda a la paret del seu costat del Jeep. La petita tarda ben poc en voler imitar la seva germana, però la aconseguim distreure i la ventilació del vehicle també ajuda a que no sigui la següent. Al cap d’un bon rato, la situació es repeteix, però per sort estem a punt de arribar a Bhimphedi.

En arribar ja és fosc, truquem per tal de que altres voluntaris ens ajudin a carregar totes les maletes i nens cap a Balmandir (“la casa dels nens”). I caminem poc a poc per entremig dels carrers de Bhimphedi, ara ben foscos. En arribar tots els nens del centre els reben amb molta il·lusió, i encarà més les didis. Tots els estaven esperant amb impaciència. Estan ben cansats i van a dormir d’hora.

L’endemà es descobreix com el nen gran de quietot en té poc, i és el més mogut del centre, no para mai quiet, amb ganes de descobrir tots els racons i de fer tantes activitats com pot. Qui hauria dit que era el més quietetó i bondadós del Jeep. El més petit és el preferit tant de les nenes com de les didis. Les noves nenes els costa un dia més però ja acaben jugant tots junts i amb un bon somriure ben gran de galta a galta, també es fa estrany recordar els plors abans i durant el trajecte en Jeep.

El següent dia ja es compren sabates per la més petita i tots plegats van a fer-se les fotos amb l’uniforme per tal de matricular-se a l’escola, i ja tot llest per començar el curs.

Sortida d’any nou a Smarak

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Molt bon any 2074!

Nosaltres com podeu veure comencem l’any amb molt bon peu.

https://www.youtube.com/watch?v=PHPVe3Ayqbc&feature=youtu.be

Manuj: “El que més em va agradar va ser el castell inflable perquè podia saltar i no em feia mal.”

Ramraj: “És any nou i el que més m’ha agradat és fer una sortida en grup i banyar-me a la piscina.”

Ashish: “El que em va agradar més va ser poder saltar a la piscina. Com que no hi ha pedres podiem saltar sense por i anar fins al fons.”

Santa: “Banyar-me a la piscina em va encantar.”

Bishnu: “Nadar a la piscina és el que més em va agradar.”

https://www.youtube.com/watch?v=cQ40IP_mcJ8&feature=youtu.be

Ramesh: “A Smarak hi ha animals salvatges. M’ha agradat molt veure el lleopard, passejar pel parc amb tanta gent i veure flors tan maques. Feia molta calor i vàrem menjar un gelat que estava deliciós.”

Samir “Ahir m’ho vaig passar molt i molt bé. Però el que més em va agradar va ser pujar al vaixell pirata.”

Anoj: “Pujar al vaixell pirata va ser molt el més divertit.”

https://www.youtube.com/watch?v=fAr-PsOdzWE&feature=youtu.be

Basu: “La roda i el vaixell pirata han estat les meves atraccions preferides. Tenia por però va ser molt divertit”

Sita: “Quan estava a la roda em vaig espantar una mica però m’ho vaig passar molt bé.”

Bishwa: “M’agraden molt els animals i amb el que més vaig gaudir va ser muntant a cavall.”

Som: “Em va agradar molt muntar a cavall.”

Sarita: “El que més em va agradar va ser nadar a la piscina i muntar a cavall. No ho havia fet mai.”

Beli didi: “Per primera vegada vam pujar al vaixell pirata amb el Manoj. Em vaig espantar una mica.”

https://www.youtube.com/watch?v=tHH1ysZNQzo&feature=youtu.be

Purnima: ” Pujar a la roda va ser el millor. No tenia por, m’ho vaig passar molt i molt bé”

Maya Didi: “Veure cérvols, cocodrils i micos és el que vaig preferir perquè quan vaig pujar al vaixell pirata vaig tenir molta por.”

Santa Maya didi: “Els animals va ser el millor. El vaixell pirata em va espantar força”.

Com podeu veure comencem l’any amb molt bon peu.

Resultat final:

La colla del riu

Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.

El mes d’abril ja ha arribat i els nens estan de vacances. A finals de mes començarà un nou curs escolar. En el districte de Makawanpur comença a fer força calor, així que busquem qualsevol excusa per anar a refrescar-nos. Tot sovint anem a banyar-nos al riu que se situa al sud de Bhimphedi!

Sarita la petita sirena!
Purnima amb la seva combinació de immersió!
Germana i germà: Purnima i Samir.
Basu, el pescador.
Podria ser que en Samir hagués trobat al Nemo o a la Dory?
Manoj, el guaperes!
La colla del riu (d’esquerra a dreta): Basu, Samir, Anoj, Sandip (del poble), Sarita, Purnima i el guaperes.

El lloc del que no pots marxar

Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi del 4 de maig de 2016 al 30 d’agost de 2016. Text per a la Memòria d’activitats 2016 d’Amics del Nepal, pots llegir tota la memòria aquí.

Hi ha un lloc al món que pocs mortals coneixen i on només alguns privilegiats han pogut arribar. Les muntanyes que el custodien a mode de fortalesa són grises i inhòspites durant l’estació seca, oferint un panorama letàrgic a tot aquell que s’hi passeja. Tot d’una el cel es torna festa, i com un despertador sorollós fa reviure les muntanyes i els camps tot estenent de mica en mica una flassada d’aigua per tot. En pocs dies el gris i el marró es tornen d’un verd lluent, els rierols comencen a ressuscitar, els camps de blat de moro creixen imparables a pam per dia i els capolls de les antigues erugues eclosionen en papallones tan espectaculars que bé podrien confondre’s en animals mitològics.

Joana foto 04

Hi ha un lloc al món on regna la parsimònia i la improvisació, on els horaris i els plannings perden tota vigència, obligant als forasters a desenvolupar el sentit de la paciència a un nivell professional. Ke garné!

En aquest lloc de colors llampants, les hores transcorren plàcidament i sovint massa de pressa entre te i te, entre ritmes bollywoodians que brollen de la ràdio a tot drap i l’aroma de l’encens que cada matí honora les infinites divinitats que s’encarreguen de mantenir l’harmonia de l’indret.

Joana foto 07

Amb els peus sempre mullats camines a través dels camps o carrer amunt, entre homenets forçuts que empenyen carros pesats i cabres que semblen cavalls. El autobús que porta la llet arriba i distribueix el seu carregament a les dones de la vila, que aprofiten l’avinentesa per fer safareig, tot rient i cridant amb la seva característica i entranyable estridència. A l’altra banda del carrer comencen a desfilar desenes de vailets repentinats i uniformats d’un blanc miraculós camí a l’escola, i també desenes d’adolescents també uniformats i curosament despentinats camí a l’institut.

Hi ha un lloc al món on els professors fan més campanes que els alumnes i on cada petit esdeveniment és motiu de celebració. A mitja tarda els estudiants tornen cap a casa tot desfent-se la corbata i traient-se la camisa per fora dels pantalons de pinça. És hora de retrobar-se amb la família. En aquest racó de món hi habita la més nombrosa de totes, una família on els germans i germanes es compten per desenes. La seva llar és un temple enmig de la vall, tot i que no espereu trobar-hi el misticisme i la tranquil·litat pròpies d’un lloc sagrat… res més lluny de la realitat! Quan hom s’endinsa en aquest temple, tot sovint podrà contemplar alguns dels seus joves habitants enfilats pels arbres a més de deu metres d’altura fent caure els saborosos fruits de la primavera o damunt de les teulades, dins dels dipòsits d’aigua que necessiten una senzilla i passatgera reparació. Sí, sí, existeix un lloc al món on els nens corren i salten i s’enfilen sense l’ajuda de cap adult i sense superfícies flonges i segures on aterrar. I cauen, i es rasquen i es fan mal de vegades, però no passa res, ans al contrari, perquè aquests homenets i donetes adoren tot allò que es pot trobar dins d’una simple farmaciola i l’ensurt del moment de seguida es transforma en emoció amb la primera gota de Betadine i l’olor a desinfectant de mans.

Joana foto 01

Joana foto 05

Joana foto 03

Entre sorolloses riallades i crits, les germanes i germans es cuiden els uns dels altres amb delicades paraules… o bé a clatellots! La seva espontaneïtat i sinceritat implacable us farà sentir les persones més especials de l’univers o us enfonsarà en la més cruel de les misèries. Res no se’ls escapa a aquests petits lletrats!

Joana foto 06

Podreu trobar-los arreu del temple tocant la guitarra, assajant la coreografia de l’últim megahit del moment, practicant complicats trucs de màgia, cuinant plantes silvestres, plantant carabasses, ajudant a portar al món nous cabridets o reparant qualsevol (i quan dic qualsevol, és qualsevol) artefacte. I és que els membres d’aquesta peculiar família posseeixen infinites habilitats. També els podreu veure amb cara ensopida a l’aula d’estudi, memoritzant i repetint la lliçó com lloros, o en els moments més crítics, directament adormits pel terra. Però si de veritat voleu assegurar la jugada i trobar-los sense pèrdua, busqueu una pantalla! Ordinadors, mòbils, televisors… la pantallamania és l’addicció més poderosa que pateixen aquests marrecs.

Joana foto 02

Després de tanta excitació arriba l’hora de dormir. Les amoroses i increïbles mares passen revista vigilant que cap espavilat s’escapoleixi de rentar-se les dents, mentre els més grans fan el ronso o comenten amb total secretisme quina és la noia més encisadora de l’institut. Després, ben d’hora, tots cauen rendits, de dos en dos, de tres en tres, sota els ventiladors de les caloroses habitacions del temple. La pau torna a regnar per unes hores sota l’impressionant cel estrellat d’aquest poblet.

Hi ha un lloc al món que posseeix una màgia estranya que t’impedeix de marxar-ne. Un lloc on el buit que et queda mentre te n’allunyes només es pot omplir quan un dia qualsevol, mesos més tard, et despertes i t’adones que tots els records són reals, que tu vas ser un dels pocs mortals que van tenir el privilegi d’arribar a Balmandir, Bhimphedi.

zzzzzz zzzzzz

Taller fet per Mercè Vega Castellví, apicultora i artesana.

Aquesta setmana hem estat treballant sobre les abelles. Gairebé tots els nens sabien que aquests petits insectes produeixen la mel. Però no sabien com funciona un rusc o com fabriquen la mel?

La primera activitat que va preparar la Mercè va servir per a diferenciar els tres tipus d’individus que formen part d’un eixam: la reina, les obreres, i els abellots. Cada nen va retallar i fer la seva pròpia abella.

D’aquesta manera vam explicar quines feines feia cada individu, de què estava constituït un rusc i perquè les abelles són tant importants per a la pol·linització.

L’endemà vam començar a preparar un mòbil per penjar al passadís. Vam començar dibuixant abelles obreres i abellots, flors de diferents colors i vam fer hexàgons per a poder construir el rusc.

Aprenent a fer hexàgons. Utilitzar un compàs no es cosa fàcil.
Pintant els hexàgons per a poder construir un rusc.

Aquesta activitat ens va permetre parlar sobre el rusc i com s’organitzen les abelles. El centre hi ha la reina ponent ous i les larves que van creixent i transformant-se. A l’exterior hi ha les reserves de pol·len i de mel.

Va ser en aquest moment en el qual vam parlar de com s’extreia la mel del rusc. La Mercè, que havia estat apicultora, va portat una fumera i unes mascaretes. Als nens els va encantar provar-ho!

Per acabar la setmana vam fer un mural amb tota la informació que havien recollit durant la setmana. Aquest és el resultat final.

Vermell-Blau-Groc

Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.

Joan Miró – Figures and dog in front of the sun,

Joan Miró – Figures and dog in front of the sun.

Wladimir Kandinsky – Yellow, Red, Blue,

Wladimir Kandinsky – Yellow, Red, Blue.

Piet Mondrian – Composition in Red, Blue, Yellow.

Piet Mondrian – Composition in Red, Blue, Yellow.

Aquestes tres pintures de sobre han servit com a punt de partida d’una activitat sobre els  colors primaris. A més a més hem pogut descobrir a aquests tres grans artistes contemporanis.
Abans de crear obres dignes d’aquests tres pintors, els nens han començat fent dibuixos previs de preparació. Inspirant-se en aquestes tres obres, han dibuixat figures de formes simples i geomètriques. No es tractava de copiar simplement,  com fan tot sovint, sinó de dibuixar fent servir la seva pròpia imaginació.

Alguns dibuixos previs de preparació:

En finalitzar els primers esbossos, els nens en grups de quatre han realitzat dibuixos a gran format. Els nens han pogut experimentar amb el vermell, el blau i el groc, integrant aquests colors als seus treballs cooperatius i una mica extravagants.

La Purnima, el Anoj, la Sarita i el Samir en plena acció.
Detall.
El dibuix complet de la Purnima, de l’Anoj, de la Sarita i del Samir.

Darrera de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

Aquest blog és un escenari d’Amics del Nepal on podeu veure algunes de les coses que fem possible a aquest poblet de Nepal. Però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Juntament amb el suport dels padrins del projecte de Bhimphedi, és del tot imprescindible la feina de molta gent que de forma imaginativa, altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

En aquest post us explicaré algunes d’aquestes magnífiques iniciatives que s’han portat a terme els darrers mesos!

La Marina Viñas ja porta 4 anys consecutius organitzant el Quinto Solidari amb el Ciervo de Sabadell.

Però a més, el passat novembre el Ciervo de Sabadell encara va anar més lluny, perquè la seva companyia de teatre es va coordinar amb Ateneu del Món per a fer una representació a Sant Quirze a favor de Balmandir: Una gran vetllada de teatre de la sempre sorprenent Agatha Christie.

Els alumnes de sisè de l’escola Joan Blanquer de Castellar del Vallès van organitzar un berenar solidari. Entre altres activitats on participen tots els alumnes de l’escola per acostar la realitat de Nepal a tots ells.

En Tonyo Fibla ja és el tercer cop que col·labora amb nosaltres. Aquest cop ha organitzat un taller de cuina nepalesa!

Els col·laboradors més incansables són en Ricardo i en Jorge, que porten anys amb el projecte “Taper Nepal” amb desenes d’actes, presentacions, venda d’artesania nepalesa i sessions de ioga solidari!

També tenim nous col·laboradors, com l’Ester i en Xipi de la granja d’ous Codi 0 de Lleida, que han organitzat un berenar solidari uns dies abans de venir-nos a visitar a la casa d’acolliment amb els seus quatre fills (que han causat sensació al poble amb els seus cabells daurats).

Imaginació, altruisme i solidaritat al poder, per a posar el nostre granet de sorra per a un món millor! Moltes gràcies! i seguim endavant!

Davant de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

En Raju i l’Anuj són dos nens que de petits van ser rescatats del carrer per la policia, i per tant no en coneixem cap familiar. Però que no us facin pena per que no tenen una mala vida. Estudien tercer de primària en anglès a una escola comunitària a un preciós poble de Nepal. Viuen a una casa amb multitud de germans i germanes i persones que es cuiden d’ells (treballadors i voluntaris), una casa amb jardí, hort, camp de futbol, sala d’ordinadors, gronxador, guitarres i amb cinema cada divendres (a vegades amb crispetes!).

Especialment feliços van ser la setmana passada perquè el 14 de febrer era l’aniversari del Raju i dos dies més tard el del Anuj, i els han celebrat junts. Primer ho van celebrar a l’escola, van portar caramels i tots els nens els van cantar el “happy birthday” a primera hora quan tots els nens de l’escola formen abans d’entrar a classe.

A casa també ho vam celebrar de forma molt divertida, amb una competició de jocs per veure qui s’emportaria el premi: un mocador d’estrelles i una xocolatina.

Primera prova: pescar ampolles

https://www.youtube.com/watch?v=5I7AeeWb9DI&feature=youtu.be

Segona prova: marcar a cegues

https://www.youtube.com/watch?v=qG7fHxq1oeo&feature=youtu.be

Tercera prova: passar desapercebut (creuar a l’altra cantó de la sala sense que et toqui el segon jugador que porta els ulls tapats. La dificultat és el munt de sonalls que portes al damunt!)

https://www.youtube.com/watch?v=2cnYdeWxDSg&feature=youtu.be

Quarta prova: Aconseguir el seu paquet (Impossible aconseguir el paquet que hi ha al costat del l’altre jugador. Així que han de col·laborar per a poder obtenir cadascú el seu regal. Però pensaran en aquesta opció? O intentaran només competir?) Ho van aconseguir!

Prova especial amb una xocolatina extra de regal: Obrir el seu paquet el més ràpid possible

https://www.youtube.com/watch?v=J9fJ8EJsluw&feature=youtu.be

I dins del paquet es van trobar el seu regal d’aniversari, en cada paquet: un estoig ple de material escolar i uns texans molt moderns.

La setmana següent tampoc va estar gens malament per aquests nens, perquè era el festival de Shivaratri i vam fer una foguera enorme i vam menjar, ballar i cantar al voltant (el Sant Joan nepalès)! Si voleu saber més sobre aquest festival podeu veure els posts que vam escriure els anys anteriors: Shivaratri 2015 i Shivaratri 2016.

Però tot això és el que es veu en l’escenari, però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A més dels padrins, també és del tot imprescindible és la feina de molta gent que de forma altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

No us perdeu el proper post, on explicarem algunes històries de darrera les cortines!

www.amicsnepal.org/bhimphedi