Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
Joan Miró – Figures and dog in front of the sun,
Joan Miró – Figures and dog in front of the sun.
Wladimir Kandinsky – Yellow, Red, Blue,
Wladimir Kandinsky – Yellow, Red, Blue.
Piet Mondrian – Composition in Red, Blue, Yellow.
Piet Mondrian – Composition in Red, Blue, Yellow.
Aquestes tres pintures de sobre han servit com a punt de partida d’una activitat sobre els colors primaris. A més a més hem pogut descobrir a aquests tres grans artistes contemporanis.
Abans de crear obres dignes d’aquests tres pintors, els nens han començat fent dibuixos previs de preparació. Inspirant-se en aquestes tres obres, han dibuixat figures de formes simples i geomètriques. No es tractava de copiar simplement, com fan tot sovint, sinó de dibuixar fent servir la seva pròpia imaginació.
Alguns dibuixos previs de preparació:
En finalitzar els primers esbossos, els nens en grups de quatre han realitzat dibuixos a gran format. Els nens han pogut experimentar amb el vermell, el blau i el groc, integrant aquests colors als seus treballs cooperatius i una mica extravagants.
La Purnima, el Anoj, la Sarita i el Samir en plena acció.Detall.El dibuix complet de la Purnima, de l’Anoj, de la Sarita i del Samir.
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi
En Raju i l’Anuj són dos nens que de petits van ser rescatats del carrer per la policia, i per tant no en coneixem cap familiar. Però que no us facin pena per que no tenen una mala vida. Estudien tercer de primària en anglès a una escola comunitària a un preciós poble de Nepal. Viuen a una casa amb multitud de germans i germanes i persones que es cuiden d’ells (treballadors i voluntaris), una casa amb jardí, hort, camp de futbol, sala d’ordinadors, gronxador, guitarres i amb cinema cada divendres (a vegades amb crispetes!).
Especialment feliços van ser la setmana passada perquè el 14 de febrer era l’aniversari del Raju i dos dies més tard el del Anuj, i els han celebrat junts. Primer ho van celebrar a l’escola, van portar caramels i tots els nens els van cantar el “happy birthday” a primera hora quan tots els nens de l’escola formen abans d’entrar a classe.
A casa també ho vam celebrar de forma molt divertida, amb una competició de jocs per veure qui s’emportaria el premi: un mocador d’estrelles i una xocolatina.
Tercera prova: passar desapercebut (creuar a l’altra cantó de la sala sense que et toqui el segon jugador que porta els ulls tapats. La dificultat és el munt de sonalls que portes al damunt!)
Quarta prova: Aconseguir el seu paquet (Impossible aconseguir el paquet que hi ha al costat del l’altre jugador. Així que han de col·laborar per a poder obtenir cadascú el seu regal. Però pensaran en aquesta opció? O intentaran només competir?) Ho van aconseguir!
Prova especial amb una xocolatina extra de regal: Obrir el seu paquet el més ràpid possible
I dins del paquet es van trobar el seu regal d’aniversari, en cada paquet: un estoig ple de material escolar i uns texans molt moderns.
La setmana següent tampoc va estar gens malament per aquests nens, perquè era el festival de Shivaratri i vam fer una foguera enorme i vam menjar, ballar i cantar al voltant (el Sant Joan nepalès)! Si voleu saber més sobre aquest festival podeu veure els posts que vam escriure els anys anteriors: Shivaratri 2015 i Shivaratri 2016.
Però tot això és el que es veu en l’escenari, però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.
A més dels padrins, també és del tot imprescindible és la feina de molta gent que de forma altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.
No us perdeu el proper post, on explicarem algunes històries de darrera les cortines!
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment
Tot i que no hi ha un número fix de deïtats en l’hinduisme, hi ha el concepte popular que hi ha 330 milions de deus i deesses. Naturalment no hi ha cap llista amb tots els seus noms, i molts es consideren diferents avatars (manifestacions) dels mateixos deus.
De tots aquests déus, naturalment, en destaquen alguns i aquests tenen molta presència en les vides i cultura dels nepalesos. Brama (el creador de l’Univers), Vixnu (el preservador o protector de l’Univers) i Xiva (el destructor o jutge de l’Univers) formen el “Trimurti”, els tres aspectes del Déu universal suprem. Aquests tres aspectes simbolitzen tot el cercle del “Samsara” en l’hinduisme (el cicle de reencarnació).
Paral·lelament, i no de menys importància, hi ha les tres deesses i consorts dels Trimurti. Saraswoti (deessa de l’intel·lecte i l’art), Lakxmi (deessa de la prosperitat) i Parvati (deessa de la fertilitat i l’amor) formen el “Tridevi”.
Els Trimurti i les tridevi.
Saraswoti és la deesa de les arts, la creativitat, l’intel·lecte i les lletres. En gairebé totes les zones de temples a Nepal es pot trobar un petit temple independent dedicat exclusivament a aquesta deesa. La podreu reconèixer amb els seus quatre braços, asseguda sobre una flor de lotus, vestida amb un “sari” blanc. Sovint aguantant un llibre i una vina (instrument de corda). Es seu vehicle és un cigne.
El dia de culte a Saraswoti (Saraswoti Puja) és considera el final de l’hivern i és molt celebrat al Nepal. La gent creu que aquest dia és el millor dia per a començar a aprendre alguna cosa. Pares i escoles porten els nens petits als temples dedicats a Saraswoti per a que escriguin les seves primeres lletres a les parets amb un guix.
En aquest dia els estudiants veneren els llibres, bolígrafs, llibretes… Els músics reten culte als seus instruments i els artistes a les seves eines.
A les escoles de Bhimphedi també van celebrar aquest dia tant especial. Els professors i alumnes fan una cerimònia i a tothom se’ls ofereix quelcom de menjar en honor a Saraswoti.
Les mestres de l’escola comunitària fent una ofrena a la deessa Saraswoti.Els nens i nenes de l’escola comunitària fent cua davant del temple dedicat a Saraswoti a Bhimphedi.Els nens i les mestres porten menjar que posteriorment oferiran als convidats a la festa a l’escola (de l’oferiment de menjar “consegrat” a la gent s’anomena “Prassad”.A les parets dels temples a Saraswoti es poden veure moltes inscripcions en guix. A dins del temple hi ha la imatge de Saraswoti.Prassad.
Cada any se celebra de forma especial a l’escola comunitària on es convida a tots els pares i es fan balls i es donen els premis als millors estudiants del curs anterior: Els tres alumnes amb millor notes de cada classe, el alumne amb menys absències, l’alumne més polit…
Aquest any forces nens de la casa d’acolliment han participat als balls (en Basu, en Samir, la Sarita, la Purnima, en Raju, en Sumit, en Santa, en Bishnu i en Ramesh) i alguns han rebut premis: en Basu, en Raju, en Sushil i en Bishnu per les seves notes i en Manuj, en Bishnu (de nou) i l’Ashish empatats amb la millor assistència, perdent-se només 2 dies dels 209 de classe. Esperem que l’any que bé sigui encara millor.
Ball amb dos dels alumnes de cinquè de la casa d’acolliment.La Purnima (al darrera al centre) i 5 alumnes més meravellant al public amb una dança. Darrea asseguts hi ha els tres convidats d’honor (cap dels militars de Bhimphedi, secretari general del poble i el antic representant del comité de l’escola).La Sarita i en Basu també van participar en una altra dança.I en Samir i en Raju en una altra dança.
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
El diumenge 29 de gener era un dia festiu: el Shahid Diwas (el dia dels martirs) conmemoració a quatre joves revolucionaris pro-democràtics que protestaven contra el règim Rana i van ser executats el 1941 (Shukraraj Shastri, Dharma Bhakta Mathema, Gangalal Shrestha i Dashrath Chand).
Nosaltres vam aprofitar aquest dia festiu per a estirar les cames pels caminets al voltant de Bhimphedi. Un cop el pícnic i les ampolles d’aigua eren a les motxilles, 13 de nosaltres ens vam posar de camí cap als turons.
L’excursió que varem fer per Suping i Jamire té unes vistes magnífiques, que intentarem compartir amb vosaltres amb algunes de les fotografies que varem prendre:
Ramesh i Manoj després de travessar el pont de Bhimphedi.Som està assedegat! però millor no veure aigua de les fonts…Samir li encanta actuar i sortir a les fotografies!La nostra expedició no va passar desapercebuda a Suping!Una de les cases de Suping.Travessant el pont de Suping.Alguns vilatants de Suping no es van predre el dia de festa.Ashish en el camí entre Suping i Jamire.Ramesh i Anoj de camí a Jamire des de Suping.Bhimphedi des dels turons.És el moment del pícnic a Jamire: Sarita i Kiran.En Basu està famolenc!L’equip excursionista (de l’esquerra a la dreta): Som, Ashish, Raju, Basu, Samir, Anoj, Manoj, Ramesh, Purnima, Sarita i Kiran.
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
Des de fa alguns dies es produeixen fenòmens estranys a Balmandir. Podríem pensar que ens trobem en una pel·lícula de ciència ficció, però és del tot ben cert! Terrorífiques i desconegudes criatures (mai vistes fins el dia d’avui) apareixen per a tots els racons de la casa d’acolliment. Mig-mitjó, mig-insecte, els coneixem com els Sock Monsters!!!
Els “Sock Monsters” apareixen per tots els racons de la casa d’acolliment: sobre el gronxador…… a la sala d’estudi……a la sala d’ordinadors……a les habitacions……a la cuina……entre els arbustos.TERRORIFICS!
D’acord… és una broma… els Sock Monsters no són més que uns mitjons vells, unes quantes teles de colors, llana i fils, botons, paper de diari i molta imaginació!
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment
Nepal és un país geogràficament molt divers i interessant en el qual hi podem trobar les muntanyes més altes del món (la Zona dels Himalayes), turons de 3000 metres d’alçada amb vegetació frondosa (la Zona dels Turons) i també planícies que recorden a les selves Índies (la Zona del Therai). Nou dels nens de la casa d’acolliment han pogut visitar alguns d’aquestes zones amb els seus amics de l’escola:
Viatge de 5è a Chitwan – el Therai i la naturalesa
Cinquè de primària és el darrer curs que els nens de Bhimphedi poden estudiar a l’escola comunitària. A partir de sisè o bé estudien a l’escola pública o bé han d’anar a estudiar a un altre indret (opció triada per tots aquells que s’ho poden permetre).
Per aquesta raó cada any l’escola comunitària organitza una excursió d’un dia per a acomiadar els alumnes que durant 7 anys han estudiat en aquesta escola propietat de la comunitat de Bhimphedi. Aquest any els 3 nens de la casa d’acolliment que estudien cinquè han estat especialment afortunats, perquè han anat a visitar el parc natural de Chitwan on han pogut veure un altre Nepal que no coneixien: les planícies selvàtiques on es poden trobar elefants, cocodrils, cérvols, rinoceronts d’una sola banya…
Algunes de les nenes de cinquè amb la seva mestra Manisha.Ja a l’autobús preparats pel viatge de tres hores.Un cop a Sauraha, s’endincen a la selva sobre els lloms d’uns elefants.I desde sobre dels elefants poden gaudir de vistes precioses,veure cocodrils sense tenir cap pori, fins i tot, rinocerons d’una sola banya, animal protegit, que al Nepal només es pot trobar en aquest parc natural.
Ja de nit a l’autobús, de tornada a Bhimphedi tot cantant i ballant.
Viatge de 10è a Pokhara i Gorkha – Els Himalayes i la història
Els estudiants de desè, l’equivalent a quart d’ESO, que ja es preparen per als exàmens finals, van organitzar-se un viatge de només una nit fora per a no afectar el seu estudi. Però no us penseu que això els va impedir fer-se un pla del més ambiciós: agafar un autobús i fer 8 hores de viatge fins arribar a Pokhara als peus dels Annapurnes. Des del llac a 800 metres d’altitud es poden veure les muntanyes de 8000 metres d’alçada.
Però seria una llàstima tornar directes cap a Bhimphedi, així que el dia següent van fer 6 hores més d’autobús fins a la ciutat de Gorkha, una ciutat històrica:
Prithivi Narayan Shah (1723-1775),, rei del petit regne de Gorkha, va conquerir molts dels mini-regnes del voltant i es va dirigir a poc a poc cap a la vall de Katmandú. Allà va començar a conquerir els regnes del voltant per a poder fer un bloqueig a la vall. La impaciència el va portar a intentar dos atacs a la ciutat de Kirtipur, situada en un turó des del qual planejava l’atac final a la vall de Katmandú. Però en ambdós casos va perdre pagant-ho car en les seves files. Finalment va aconseguir que la ciutat de Kirtipur es rendís per falta d’abastiment d’aigua i menjar. Però el rei no va ser clement i va tallar els nassos de tots els homes de la ciutat.
Des de Kirtipur Prithivi Narayan Shah va sotmetre a les altres ciutats de la vall, establint un sol regne prou poderós per mantenir-se fora de l’influencia britànica, a diferència dels regnes en l’actual Índia.
Ja satisfets i esgotats, van fer unes 10 hores de més de carretera de giragonces per a tornar a Bhimphedi. L’endemà la classe de desè era ben buida.
De camí a Pokhara, tocant la guitarra a l’autobús.
En el fons de la foto podeu veure les muntanyes nevades de 8000 metres (Anapurnes) i la muntanya sagrada Machapuchare (a la qual, per la seva dificultat i per ser protegida, no es permés escalar al seu cim).
Vista de les escales que porten al castell de Gorkha.
Viatge de 6è, 7è i 8è – Els turons i la religió
Els nens i nenes de sisè, setè i vuitè van decidir que no volien ser menys i s’han preparat també el seu picnic particular. És molt comú que famílies, escoles, veïns o grups culturals organitzin excursions d’aquest tipus d’un sol dia: agafen un autobús per a anar a visitar un temple. I allà, a prop del temple es posen a preparar un bon dinar amb foc de llenya. I naturalment no hi falta un bon altaveu on hi posen música de Bolliwood i es posen a ballar i cantar per fer baixar el menjar.
Vida i religió, menjar i celebració, ball i cançó. Els nepalesos són capaços de mesclar com ningú modernitat i tradició.
Per la resta de nens i nenes de la casa d’acolliment no patiu, que potser no han anat d’excursió, però també ens ho passem bé i sobretot mengem bé! Mireu quina pinta fan aquestes croquetes de pollastre:
Escrit per Nicolas Gautier, volontari a la casa d’acolliment.
En arribar a Katmandú, vaig visitar una botiga de paper molt bonica al barri de Thamel. A dins hi havia decoracions molt originals de paper i cartó. Entre elles, em van cridar l’atenció unes garlandes amb forma d’estrella. Em va semblar que seria una bona idea fer el mateix amb els nens de Balmandir.
En arribar a Bhimphedi, vaig descobrir la casa d’acollida. Aquesta primera impressió va reforçar la meva idea, ja que els dormitoris dels nens no estaven gaire decorats. Així doncs vam començar a preparar l’activitat. Però no volia fer només estrelles. Vaig dibuixar diverses formes de manera que cada nen pugués escollir la que més li agradi.
Diverses etapes són necessàries per confeccionar aquestes garlandes:
1- Escollir una forma segons la seva preferència tenint en compte el nivell de dificultat de la garlanda.
2- Reproduir 8 vegades la forma amb exactitud.
3- Retallar-les.
4- Pintar-les.
5- Escollir un fil de color i perles artificials per decorar la garlanda.
6- Fer nusos, posar les perles artificials i enganxar les formes.
Manoj fent nusos para acabar la seva garlanda en forma de arbre
7- Penjar la garlanda en el seu dormitori.
Anoj i Samir amb les seves garlandes en forma de sol i ocellAl Santa li agraden els ocells!
Ara, els seus bonics colors alegren les seves nits!
Escrit per Cristina Morales, membre de la Junta Directiva d’Amics del Nepal, amb el suport d’en Miquel Comas i en Daniel Roig.
Dibuixos realitzats per Ramesh Syantang, nen de 14 anys de la casa d’acolliment de Bhimphedi, que ha conviscut més de 10 anys amb en Jay.
En Jay té un somriure que t’atrapa i ja no et deixa, t’envolta i et porta fins al núvol més alt, cel enllà…
Ara ja és un dels grans a la casa, on es fa estimar per tots: ajuda a la cuina, als més petits, sempre a punt per jugar a futbol, més que no pas per fer deures…amb un aire despistat, de vegades sembla que juga a fer veure que no sap ben bé si va o si ja torna; no parla gaire, però la seva mirada és noble com l’aigua dels rius del Himàlaia.
En Jay amb amics, estudiant, jugant i dormint al temple dels nens de Bhimphedi.
Dir-se Balak no li agrada a en Jay. No és pas el seu cognom, però és el que la policia li va donar quan el va trobar, vol dir “nen”, i significa que la persona que el porta no té origen ni casta coneguts, és un estigma… Per això va decidir canviar-se el nom i es va posar Anish Rana
De vegades, en Jay/Anish es pregunta per què viu des de fa 14 anys a Balmandir, la casa d’acolliment de nens i nenes, a Bhimphedi. Algunes nits, mentre escolta les confidències i riures de les cuidadores, que traginen els estris a la cuina quan tothom gairebé dorm, mira el cel net i ple d’estels propers, i somnia despert: en algun lloc, potser a les muntanyes, potser a les planures caloroses del Terai, ara mateix hi ha una dona que mira el mateix cel nepalès, recordant un fill que va perdre fa tant de temps…
En Jay s’ha fet gran, ha arribat l’hora de deixar la casa i iniciar una nova vida. Porta amb ell el regal de la solidaritat: una educació, una infantesa en un entorn de seguretat, d’alimentació apropiada, de cura personal, afectes, amics, i una classe diferent de família: la d’Amics del Nepal, que treballa, amb l’ajut de tantes persones de bona fe, per tal que en Jay i tants com ell tinguin més oportunitats en el futur.
Com a condició per poder integrar-se a la societat, i trobar millor feina per ser independent, cal fer-se el carnet d’identitat nepalès. Sense saber quins són els orígens d’una persona, aquest procés és molt complicat. En Jay/Anish ho té molt difícil per poder aconseguir el seu DNI…
Rebuscant pels llunyans records encara guardats a la seva memòria, de sobte, un dia d’aquesta tardor, en Jay/Anish va poder dir al director de la casa d’acollida, en Krishna, un nom que li recordava el seu lloc d’origen… laghara…
I amb aquest nom, en Krishna, va decidir llançar-se a l’aventura d’anar a tots els pobles que tinguessin un nom semblant a “Laghara” propers a la caserna on el van trobar de petit, per tal d’intentar l’arriscada i esbojarrada tasca de trobar algun familiar del noi. Hores i hores d’autobús, tres dies frenètics de visites a oficines de policia, de preguntes a persones de les diferents comunitats, a oficials de les administracions locals…
Una nit, una família d’un poblet a tres hores caminant, arriba a la caserna de policia. Han sentit les noticies d’aquest jove retrobat. No serà el fill que van perdre fa 14 anys mentre acompanyava la seva mare a tallar herba per a la búfala?
En Jay, gràcies a el director de la casa d’acolliment de Bhimphedi, retroba la seva família al llunyà oest.
Les marques darrera l’orella i a la mà no enganyen, tampoc les faccions… és un miracle! tota la família es posa a plorar d’alegria. L’endemà més i més gent del poble ve a la comissaria per a veure amb els propis ulls el nen que va sobreviure!
Fa 14 anys, una mare va sortir amb el seu fill de 3 anys per anar a tallar herba per al seu bestiar. És una feina molt comú al Nepal, tothom que ho ha vist ha quedat esmaperdut observant les dones nepaleses carregant amb el front muntanyes d’herba i pujant camí amunt com si no fos una feina sobrehumana… El nom d’aquest nen que acompanyava la seva mare era Dipendra Malla, fill de Jay Malla.
Però aquell dia va succeir un fet inesperat que canviaria la infància d’aquest nen. En un moment de distracció, va perdre de vista a la seva mare! El nen va caminar i caminar, però no la va tornar a trobar. Finalment va arribar a una zona urbana, on la policia el va recollir, però ell només va ser capaç de dir: “Jay”…
En Jay, després de prerdres al bosc, va caminar i caminar fins que va arribar als carrers de la ciutat.La policia el va recollir quan estava sol pel carrer.
La seva família el va estar buscant durant setmanes, però finalment van haver d’acceptar la tràgica “realitat”, el seu fill era mort. No tenia sentit seguir buscant, i molt menys anar a la ciutat, a tres hores de camí, per parlar amb la policia, en aquella època hi havia una guerra civil entre els governants i els maoistes, i moria tanta gent…
La policia va etiquetar a en Jay com a nen abandonat, li va posar el cognom “Balak”, van posar anuncis als diaris però mai va ser reclamant, per tant va ser traslladat a la casa d’acolliment de Bhimphedi, on ha viscut durant 14 anys sota la tutela de NCO i Amics del Nepal.
I al no rebre cap resposta al buscar la seva família, el varen portar a la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Però ara, en un dia qualsevol de tardor, sembla que la vida ha volgut premiar la ferma decisió dels responsables de la casa d’acolliment d’ajudar en en Jay/Anish/Dipendra a trobar el seu origen, i el noi del somriure captivador ha passat de ser orfe a tenir mare, pare, dos germans i una germana i tiets, cosins… tothom molt feliç i sorprès de l’esdeveniment!
Dos mesos després d’aquell dia, l’Anish ja té DNI, es diu Anish Malla, i està fent tots els passos per poder corregir la informació en el certificat de l’ESO i fins i tot ha estat a temps d’inscriure’s per estudiar primer de batxillerat a la ciutat més propera al seu poble.
En Jay ha trobat els seus pares.
Aquest conte de Nadal és una història real, que s’afegeix a d’altres que parlen de nens i nenes, nois i noies, com la Susmita Syantang, la Bipana Khadka, o els germans Som i Ramesh Thami, que, gràcies a la incansable tasca dels responsables de Balmandir-Bhimphedi-Amics del Nepal, han aconseguit el regal més important: retrobar les seves arrels, reconciliar-se amb els seus orígens i ser persones úniques, importants i estimades per la seva família.
En nom de tot l’equip d’Amics del Nepal us desitgem el millor per a aquest Nadal’16, i que l’any nou sigui feliç i solidari.
En Jay farà volar un estel cel amunt.En Jay uniformat per anar a l’escola, el seu últim any de secundària obligatòria.En Jay liderant el seu grup en una gimcana.I amb la cara plena de farina després d’una de les proves de la gimcana.I carregant alguns dels seus germans petits.D’excursió per les muntanyes de Bhimphedi.Ajudant amb les tasques de la casa d’acolliment de Bhimphedi.Amb una “tica” celebrant un festival nepalès.I un cop acabada la secundària en Jay va treballar primer de cuiner i després al projecte Awasuka de construcció resistent a terratrèmols.
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Al Nepal els carrers no estan engalanats, els arbres no estan decorats, les llums no pampalluguen nit i dia però, tot i així, el dia 25 es festa nacional també al Nepal. Així doncs, ens vam decidir en fer-lo un dia especial per a tots nosaltres com ja havíem fet els dos anys anteriors (2014 i 2015).
Aquest any vam organitzar una cursa d’orientació per tot el poble per als 8 grups de 3 nens i nenes de la casa d’acolliment. Els preparatius ens van entretenir durant uns quants dies. Però va ser molt divertit i interessant. Vam aprendre molt, tant els voluntaris preparant, com els nens tot jugant.
Aquest joc de Nadal en grups consistia en:
1. A cada grup li donàvem un mapa amb una creu que havien de localitzar a la realitat i anar-hi. (El mapa original el va cedir la Mònica Sans. Les impressions les va fer i portar la Raquel en format A3 des de Katmandú).
Mapa de Bhimphedi utilitzat a la gimcana de Nadal cedit per Mònica Sans fet a partir de fotos de Google Maps.Arjun mirant el mapa per intentar reconèixer la localització de la seva primera prova.En Ramraj mirant el mapa del seu grup.Sembla que en Rojan i en Ramesh ja saben on han d’anar.
2. Un cop allà, els tres membres del grup desitjaven “Bon Nadal!” al comerciant o a la família i els preguntaven si tenien alguna cosa per a ells.
3. El vilatà deia als nens només el principi d’una frase feta nepalesa. La feina de recopilació, transcripció i traducció de frases fetes la va fer la Manisha, amb l’ajuda dels altres professors de l’escola comunitària, de llibres i l’ajuda tècnica d’en Dani. La feina d’aliar-se amb els vilatans també la va fer el dia abans del joc la Manisha (la nostra voluntària nepalesa), amb l’ajuda de la Joana i la Raquel, passejant-se per tot el poble mapa en mà per a marcar els llocs amb proves.
4. El grup, havia de tornar cap a la casa d’acolliment, i escriure la frase completa a la pissarra per aconseguir fins a 5 punts. Si no la coneixien havien de trobar algú que els ajudés (i el gran comodí va ser la Maya didi, la cuidadora del centre que coneix totes les frases fetes nepaleses).
En Ramraj ja torna de la primera visita. En Raju encara el pot seguir… a la segona ja li va costar més…La Maya didi explicant el significat d’una de les frases fetes a un dels grups.En Rojan escribint una de les frases fetes a la pissarra.En Bishwa intentant escriure una altra de les frases fetes.
5. Un cop escrita la frase, el grup havia d’empescar-se una petita representació d’una situació en la qual es podria dir aquesta frase. 5 punts més en joc.
En Ramraj, Santa i Raju preparant una de les representacions.En Sujan, Ashish i Basu representant una de les frases.Una altra de les representacions, amb l’atenta mirada de la Maya didi.
6. Un cop havien fet aquestes dues proves se’ls tornava a marcar un punt en el mapa i tornaven a marxar fins a aconseguir 5 frases fetes en diferents indrets del poble.
Les localitzacions es sortejaven de manera que alguns grups els va tocar anar unes quantes vegades a Chabeli (a dalt del poble). Van ser dues hores molt intenses tant per ells, que van acabar rendits d’anar amunt i avall, cop per nosaltres que no paràvem de rebre els grups amb les noves frases fetes i de valorar les seves actuacions.
Un dels moments del joc, on diversos grups es van acomular per rebre les puntuacions i la seguent destinació.
Finalment cap a les dotze i mitja del migdia vam acabar la gimcana i els tres primers grups van poder escollir un dels tres lots de Nadal que havíem preparat.
En Dani dient els resultats de la gimcana.Els premis per als tres primers equips.Equip guanyador: Sujan, Ashish i Basu (en Sujan ja havia tingut temps fins i tot de preparar-se el dinar mentre esperava que els altres grups acabessin).Segons classificats del joc: Rojan, Ramesh Syantang i Purnima (que va estar dos dies recuperant-se de les agulletes).Tercers classificats: Love, Sumit i Samir. Van ser dels últims en acabar però van sorprendre amb les puntuacions!
També hi havia un regal per a tots ells: uns altaveus per a poder veure les pel·lícules i escoltar música.
Els nens en estampida per obrir el regal que els ha portat en Santa Claus per a tots.En Bishnu aixecant els altaveus que els han portat en Santa Claus… Badarko hatma nariuold…
Però les sorpreses no es van acabar aquí. El Kush va portar pollastres dels seus i va convidar a tothom a menjar carn per sopar. Estaven deliciosos! Així doncs el Nadal no va ser tan diferent per als voluntaris que estem tant lluny de casa, perquè el vam passar en família, il·lusionats i al voltant de bon menjar.
Us deixem amb les 21 frases fetes nepaleses que vam utilitzar per a la gimcana i que ara tots els nens, si no les coneixien abans, ja les poden utilitzar:
Frase d’exemple que vam representar en Dani, la Raquel, la Manisha i jo.
मुखमा राम् राम् बकलिमा छुरा।
Fonètica: Mukhmā rām rām bakalimā chhurā.
Literal: A la boca Ram Ram, a la butxaca un ganivet.
Significat: S’utilitza quan algú parla bé de tu davant teu, però després a l’esquena diu tot el contrari.
En Dani i la Joana representant la frase feta d’exemple.La Manisha i la Joana representant la frase feta d’exemple.Els nens veient la representació d’exemple. Ara riuen ells, després riurem nosaltres…
Les 20 frases que van anar trobant els nens a les diferents cases del poble:
हाड् नभएको जिब्रो चिप्लिन्छ।
Fonètica: Hāḋ nabheko jibro chiplinchha.
Literal: Perquè la llengua no té os, rellisca.
Significat: Equivalent a: “Qui té boca s’equivoca”.
वैगुणिलाई गुणले मार्नु पर्छ।
Fonètica: Vaiguṅilāī guṅle mārnu parchha.
Literal: Hem de matar el mal amb bé.
Significat: Fins i tot si algú et fa alguna mala passada, respon-li amb una bona acció.
तै रानी मै रानी कसले भर्छ कुवाको पानी।
Fonètica: Tai rānī mai rānī kasle bharchha kuwāko pānī.
Literal: Si tu ets una reina i jo sóc una reina, qui agafarà l’aigua del pou?
Significat: Si ningú no vol treballar, la feina no es farà.
अचानाको पिर् खुकुरीलाई के थाहा।
Fonètica: Achānāko pir khukurīlāī ke thāhā.
Literal: El ganivet no en sap res del dolor de la fusta de tallar.
Significat: Només qui pateix un mal, pot entendre de veritat aquest dolor.
रात् भरी करायो दक्षिणा हरायो।
Fonètica: Rāt bharī karāyo dakshiṅā harāyo.
Literal: Va queixar-se tota la nit, i no va aconseguir res.
Significat: Quan algú treballa dur per a aconseguir quelcom, però no té èxit.
एकले थुकि सुकि सयले थुकि नदि।
Fonètica: Ekle thuki suki sayale thuki nadi.
Literal: Una escopinada s’asseca, cent escopinades fan un riu.
Significat: Sol no podràs aconseguir, però tots junts podem fer grans coses.
नाच्न नजान्ने आगँन् टेढो।
Fonètica: Nāchna najānne āga:n ṫeḋho.
Literal: Qui no sap ballar, sent el terra irregular.
Significat: Quan algú no sap fer alguna cosa, i en comptes de reconèixer-ho, en culpa a algú altre o a les circumstàncies.
आफ्नो आङ्गको भैसी देख्दैन अर्काको आङ्गको जुम्रा पनि देख्छ।
Fonètica: Ᾱphno āηgko bhaisi dekhdaina arkāko āηgko jumrā pani dekhchha.
Literal: A la teva esquena no pots veure un búfal, a l’esquena dels altres pots veure un poll.
Significat: És fàcil veure els errors dels altres, en canvi és molt difícil d’adonar-se dels propis.
अल्छि तिघ्रो स्वादे जिब्रो।
Fonètica: Alchhi tighro swāde jibro.
Literal: Cuixa mandrosa, llengua deliciosa.
Significat: Quan algú no vol fer cap esforç, però en canvi vol tenir totes les comoditats i beneficis.
मेरो गोरुको बाह्रै टक्का।
Fonètica: Mero goruko bāhrai ṫakkā.
Literal: El meu bou val dotze.
Significat: Quan algú és molt tossut, creu que sempre té raó, i no escolta els punts de vista dels altres.
के गर्छस् मङ्गले, आफ्नै ढङ्गले।
Fonètica: Ke garchhas Maηgale, āphnai ḋhaηgale.
Literal: El que en Mangal fa, els errors van a ell mateix.
Significat: Quan fas males accions, patiràs les conseqüències.
वनको बाघले खाओस् नखाओस् मनको बाघले खान्छ।
Fonètica: Vanko bāghle khāos nakhāos manko bāghle khānchha.
Literal: El tigre de la selva potser et menjarà, o no; però el tigre del cor de ben segur que et devorarà.
Significat: Si tens por de que quelcom dolent et pot passar, fins i tot quan aquestes coses dolentes no passin, ho hauràs passat malament sense cap raó.
घरको बाघ् वनको स्याल्।
Fonètica: Gharko bāgh vanko syāl.
Literal: A casa tigre, a la selva guineu.
Significat: Quan algú és molt tossut i mal educat a casa, però després quan hauria d’utilitzar aquest mal geni a fora, no confronta les dificultats.
खुट्टा भए जुत्ता कत्ति कत्ति।
Fonètica: Khuṫṫā bhae juttā katti katti.
Literal: Allà on hi ha peus, hi ha moltes sabates.
Significat: Equivalent a “Hi ha molts peixos en el mar”.
हुने हार् दैव नटार्।
Fonètica: Hune hār daiva naṫār.
Literal: El que ha de passar, Déu no ho pot parar.
Significat: Ningú pot fer res per evitar les coses inevitables.
बुढा बुढिको झगडा परालको आगो।
Fonètica: Buḋhā buḋhiko jhagaḋā parālko āgo.
Literal: La lluita entre el marit i la muller es com el foc de la palla.
Significat: Quan el marit i la muller es barallen, tot i que sembli que és quelcom greu, no pot pas durar gaire.
जसले मह काट्छ, उसले हात् चाट्छ।
Fonètica: Jasle maha kāṫchha, usle hāt chāṫchha.
Literal: Qui talla la mel, es llepa la mà.
Significat: Qui fa feina, recollirà els fruits.
बादरको हातमा नरिवल्।
Fonètica: Bādarko hātmā nariwal.
Literal: El coco és a les mans del mico.
Significat: Quan algú no té cura d’alguna cosa, i ja es pot veure que no durarà gaire.
१२ छोरा १३ नाति बुढाको धोक्रो काधँ माथी।
Fonètica: Barhā chhorā terha nāti buḋhāko dhokro kādh: māthī.
Literal: Dotze fills i tretze nets, però el paquet pesat el porta a les espatlles el senyor gran.
Significat: Quan algú, estant rodejat de gent propera, no rep l’ajuda de ningú d’ells quan els necessita.
एक हातले ताली बज्दैन।
Fonètica: Ek hātle tālī bajdaina.
Literal: Una mà no pot aplaudir sola.
Significat: Ens hem d’ajudar uns als altres
Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
El Quinto – o la Quina – és un joc típic nadalenc del Vallès i altres comarques catalanes. Des de principis de Setembre que a Bhimphedi estem escalfant motors per tenir-ho tot a punt perquè, com cada any, Amics del Nepal i la S.C.R. El Ciervo de Sabadell organitza una sessió solidària en la que tots els beneficis aniran destinats a balmandir. El dia 7 de Gener en farem la quarta edició i com sempre els nens de la casa d’acolliment faran que una de les partides sigui ben especial.
L’equip de difusió: Samir, Purnima, Raju, Manuj i Sarita.
Primer de tot, per qui no sàpiga de què va: com funciona el Quinto? Cada jugador té una carta amb 90 números (de l’1 al 90) distribuïts aleatòriament en sis requadres de cinc columnes i tres línies cadascun (és a dir, 15 números per requadre). El primer que omple una línia de 5 números canta QUINTO i el que posteriorment omple un requadre de 15 números canta PLENA. El que canta els números és l’anomenat Lloro.
Què vol dir que hi haurà una partida especial? Tal i com hem fet els darrers dos anys, els nens seran els lloros d’una de les partides.
Vam preparar una garrafa amb una ampolla de plàstic on hi vam introduir els 90 números de paper folrats amb celo. Càmera en mà i amb l’ajuda d’en Rojan vaig anar demanant als nens i nenes que fessin de lloro. Però és clar, en català! Al principi va costar una mica: “és molt difícil!”, “no ho sé dir”… A la casa d’acolliment hi ha 26 nens i nenes, per tant cada nen va cantar 3 o 4 números. Poc a poc es van anar animant i finalment vaig aconseguir acabar amb els 90 números (poc a poc vol dir que ho hem aconseguit al cap de tres mesos!).
En Rojan intentant recordar què dir amb el 14: “Sant Magí, Sant Majà, tinc caguera i no puc cagar!”. Poca cosa, vaja.Qualsevol lloc és bo per a fer de lloro.
És el tercer any que se’ls demana que facin de lloro i van començar les preguntes: “I això per què ho fem?”. “En què consisteix aquest joc?”. Se’ls va despertar la curiositat per saber de què anava, com anava… Per sort havia posat unes quantes cartes de quinto a la maleta (que m’havia cedit la S.C.R. El Ciervo de Sabadell i que s’han quedat allà) així que vam començar a jugar-hi. Vam començar amb els més petits en la “versió anglesa” aconseguint eliminar les confusions entre el 13 i el 30, el 14 i el 40, el 15 i el 50… Ja tenim una nova eina d’estudi! També hem treballat matemàtiques amb aquest joc: sumes, restes…
Primeres sessions de quinto a balmandir.
Els més grans també hi han jugat, però en aquest cas en la “versió castellana”. Des de fa un temps que fem classe d’espanyol als nois de balmandir i vam pensar que una bona manera de practicar els números seria jugant al quinto. Al principi l’Ashish, el Kush i el Lov (que sembla que van més avançats) anaven traduint els números en nepalès, però a base de jugar i jugar i jugar… fins i tot en Kamal i en Ramraj es van animar a fer de lloros en espanyol. Fantàstic!
Versió espanyola del quinto, amb en Ramraj al fons fent de lloro!
El Quinto, un joc que s’ha convertit en més que un joc a balmandir. Si voleu jugar amb nosaltres no us ho penseu més: el 7 de Gener ens trobem al local de la S.C.R. El Ciervo (C/Viladomat 26, Sabadell). Ens hi veiem!
