All posts by marinavinas

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El Quinto – o la Quina – és un joc típic nadalenc del Vallès i altres comarques catalanes. Des de principis de Setembre que a Bhimphedi estem escalfant motors per tenir-ho tot a punt perquè, com cada any, Amics del Nepal i la S.C.R. El Ciervo de Sabadell organitza una sessió solidària en la que tots els beneficis aniran destinats a balmandir. El dia 7 de Gener en farem la quarta edició i com sempre els nens de la casa d’acolliment faran que una de les partides sigui ben especial.

vine — L’equip de difusió: Samir, Purnima, Raju, Manuj i Sarita.

Primer de tot, per qui no sàpiga de què va: com funciona el Quinto? Cada jugador té una carta amb 90 números (de l’1 al 90) distribuïts aleatòriament en sis requadres de cinc columnes i tres línies cadascun (és a dir, 15 números per requadre). El primer que omple una línia de 5 números canta QUINTO i el que posteriorment omple un requadre de 15 números canta PLENA. El que canta els números és l’anomenat Lloro.

Què vol dir que hi haurà una partida especial? Tal i com hem fet els darrers dos anys, els nens seran els lloros d’una de les partides.

Vam preparar una garrafa amb una ampolla de plàstic on hi vam introduir els 90 números de paper folrats amb celo. Càmera en mà i amb l’ajuda d’en Rojan vaig anar demanant als nens i nenes que fessin de lloro. Però és clar, en català! Al principi va costar una mica: “és molt difícil!”, “no ho sé dir”… A la casa d’acolliment hi ha 26 nens i nenes, per tant cada nen va cantar 3 o 4 números. Poc a poc es van anar animant i finalment vaig aconseguir acabar amb els 90 números (poc a poc vol dir que ho hem aconseguit al cap de tres mesos!).

purnima — Qualsevol lloc és bo per a fer de lloro.

És el tercer any que se’ls demana que facin de lloro i van començar les preguntes: “I això per què ho fem?”. “En què consisteix aquest joc?”. Se’ls va despertar la curiositat per saber de què anava, com anava… Per sort havia posat unes quantes cartes de quinto a la maleta (que m’havia cedit la S.C.R. El Ciervo de Sabadell i que s’han quedat allà) així que vam començar a jugar-hi. Vam començar amb els més petits en la “versió anglesa” aconseguint eliminar les confusions entre el 13 i el 30, el 14 i el 40, el 15 i el 50… Ja tenim una nova eina d’estudi! També hem treballat matemàtiques amb aquest joc: sumes, restes…

portada — Primeres sessions de quinto a balmandir.

Els més grans també hi han jugat, però en aquest cas en la “versió castellana”. Des de fa un temps que fem classe d’espanyol als nois de balmandir i vam pensar que una bona manera de practicar els números seria jugant al quinto. Al principi l’Ashish, el Kush i el Lov (que sembla que van més avançats) anaven traduint els números en nepalès, però a base de jugar i jugar i jugar… fins i tot en Kamal i en Ramraj es van animar a fer de lloros en espanyol. Fantàstic!

El Quinto, un joc que s’ha convertit en més que un joc a balmandir. Si voleu jugar amb nosaltres no us ho penseu més: el 7 de Gener ens trobem al local de la S.C.R. El Ciervo (C/Viladomat 26, Sabadell). Ens hi veiem!

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Ni Castanyada ni Halloween. A Balmandir celebrem el Tihar

jueves 10 10UTC noviembre 10UTC 2016 marinavinas

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

Aquest darrer mes anem de celebració en celebració. Un cop passat el Dashain, és el torn del Tihar, també conegut com a Deepawali i Yamapanchak. Cinc dies de festa plens de llum, música i dança que comencen amb el Kaag Tihar i acaben amb el Bhai Tika.

Caminant pel poble veiem que les botigues s’omplen de guirnaldes, de flors, de pigments de colors i de llums que serviran per decorar totes i cadascuna de les cases. A fora al carrer, davant de cada porta, veiem dibuixos al terra (com mandales) fets amb arròs, farina seca, pigments de colors i pètals de flors. És l’anomenat Rangoli, la casa d’acolliment sagrada per als déus i deesses hinduistes. També observem que és el moment de pintar les façanes i de posar il·luminació (com la de nadal a casa nostra). I de fer guirnaldes amb flors que es col·loquen a portes i finestres. Balmandir no podia ser menys. Primer de tot, cal fer una neteja a fons de les habitacions i en Krishna va encomanar als nanos que pintessin la glorieta. Les Didis, amb l’ajuda d’alguns dels més petits, van fer les guirnaldes de flors que es van col·locar a les portes i finestres i vam posar llums a cadascun dels diferents mòduls de Balmandir. Quina patxoca, de nit, quan tot Balmandir està il·luminat de vermell, blau i verd! I a més a més, espelmes a cadascuna de les portes.

preparantllums — Preparant la il·luminació

Tihar és el segon festival més gran del Nepal després de Dashain en el que es fa reverència als éssers humans, als déus i als animals – com els corbs, vaques i gossos – . Cada un dels cinc dies de festa del Tihar té un simbolisme específic. El primer dia s’anomena Kaag Tihar i està dedicat als corbs, que segons la cultura hinduista simbolitzen la tristesa i el dolor. Al matí es posen dolços i plats a les taulades de les cases com a ofrena pels corbs i així els devots pretenen evitar el dolor i la mort. El segon dia – anomenat Kukur Tihar – està dedicat als gossos, l’animal que ocupa un lloc especial en la cultura hinduista. Se’ls hi posa la tika i guirnaldes i se’ls hi ofereixen menjars deliciosos.

El tercer dia – Gai Tihar i Laxmi Puja – a més a més de fer ofrenes a les vaques, és el dia en el que es beneeix a la deesa Laxmi, la deesa del benestar. Aquest dia comença Deusi (per part dels nois) i Bhailo (per part de les noies) amb llums i focs artificials. Grups de nois i noies van de casa en casa explicant la història del festival, amb una persona que narra i la resta fa de cor. A canvi, la gent de la casa els ofereix diners, fruites i sel-rotis. El quart dia té diferents simbolismes en funció de l’origen o casta. Mentre que alguns beneeixen a Goru altres beneeixen a Govardhan o Mha (a un mateix).

I finalment, Bhai Tika. El darrer dia de Tihar i el més esperat per les nenes de Balmandir. Aquest dia, les nenes posen la tika als seus germans per assegurar-los una llarga vida i agrair-los la seva protecció. Les nenes de la casa d’acolliment van fer un ritual (ajudades per la Didi Beli) difícil d’explicar en paraules. Tots els nois van seure a terra i les nenes van començar: dos cercles davant de cada nen – un groc i un vermell – en el que hi van posar pètals de flor i una metxa encesa; van degotar oli i aigua al voltant de tots els nanos; un a un, van anar posant pètals de flor al cap, la tika al front i els hi van oferir dolços i aigua mentre que ells els hi van oferir diners. En acabar, un bon tiberi a base de fruita diversa i menjar típic nepalès. Va ser un moment molt especial.

belly — La Didi Beli preparant tot el necessari pel ritual, sota l’atenta mirada de la Purnima, la Sarita i la Susmita

PD. No us podem mentir… tampoc vam perdre la oportunitat de menjar algunes castanyes vingudes directes de Catalunya!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], General

Els Atrapasomnis a Balmandir

viernes 04 04UTC noviembre 04UTC 2016 marinavinas

Escrit per Jordi Masferrer i Laura Mas, “Els Atrapasomnis”

Els Atrapasomnis som un grup d’animació infantil que portem una llarga trajectòria per terres catalanes intentant despertar somriures als més petits. Després de fer una aturada dels concerts per Catalunya vàrem decidir que era un bon moment per plantejar-nos el repte de portar els nostres espectacles a escoles i orfenats més desfavorits del Nepal.

Després d’un viatge amb jeep des de Katmandú d’aproximadament quatre hores per les muntanyes, arribem a Bhimpedhi. Caminem durant dos minuts fins trobar Balmandir on les voluntàries Marina i Joana ens esperen per fer-nos l’acollida. Realment el lloc és preciós i s’hi respira pau, tranquil·litat i harmonia. Poc a poc ens anem situant gràcies a les explicacions que ens fan les voluntàries i gràcies a la càlida rebuda per part dels nens de Balmandir.

Hem visitat diverses escoles i orfenats del Nepal i de seguida ens donem compte que aquest orfenat és diferent dels altres. Balmandir gaudeix d’un entorn privilegiat on els nens poden créixer i desenvolupar-se envoltats d’animals, plantes i d’un aire pur molt diferent del que hem trobat a Katmandú.

També veiem com tots els voluntaris siguin nepalesos o catalans ofereixen tot el que poden i més per fer confortable l’estada dels nens i nenes de Balmandir.

El primer dia transcórrer intentant ajudar amb tot el necessari, així com; a ensenyar a llegir i escriure als nens, a fer deures, a treure les males herbes, etc…

Al migdia fem una excursió fins a la figuera sagrada de dalt de la muntanya on les vistes de Bhimpedhi són espectaculars. Allà hi passem una llarga estona amb els nens i nenes, saltant amunt i avall.

A la tarda arriba el moment de fer l’espectacle i aprofitant que és l’aniversari de la Susmita, Basu i Bishwo ens preparem per fer una bonica festa i divertir-nos tots junts. Durant aproximadament una hora, juguem, cantem, ballem, saltem, riem i ens ho passem d’allò més bé. Cada espectacle és diferent i especial, i aquest no ha estat una excepció.

Estem molt contents que Amics del Nepal ens hagi obert les portes del món de Balmadir. Moltes gràcies a tots.

Jordi Masferrer i Laura Mas

Si voleu conèixer més sobre els Atrapasomnis aquesta és la nostra web: www.elsatrapasomnis.cat

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Idiomes i lectura[:en]Language[:es]Idiomas y lectura[:], [:ca]Informàtica[:en]Information Technology[:es]Informática[:], General, Projects

Neix un nou projecte: NEPCAT connection

domingo 30 30UTC octubre 30UTC 2016 marinavinas

Escrit per Marina Viñas, voluntària d’Amics del Nepal

A l’avió Barcelona-Nepal ens acompanyava un passatger particular: NEPCAT CONNECTION, un projecte que té com a objectiu principal l’intercanvi cultural entre els nois i noies de Balmandir amb nois i noies de Catalunya, obrint les portes a noves maneres de viure i entendre la vida mitjançant correus electrònics.

A Catalunya hi tenim una còmplice – Glòria Iniesta, mestra del Col·legi Mestre Pla de Castellar del Vallès- que ha presentat el projecte als seus companys. I tots s’hi han apuntat de seguida. Que bé! Tenim dues classes de 5è i dues de 6è de primària amb les que podem començar. Així que podem fer quatre grups. Apa, som-hi!

Hem creat un compte de correu electrònic i hem dividit els nens en els quatre grups, barrejant-los per edats. Així els més grans donaran suport als més petits. Sembla que sigui una feina fàcil, però posar-se davant de l’ordinador i començar….ja no ho és tant. Amb el primer grup ja vaig veure que incloure els grans havia estat encertat. El primer dia, el noi més gran del grup no podia venir ja que havia d’estudiar, així que vaig començar amb dos dels més petits. “Vinga va, com comencem un correu?”. Les cares no tenien desperdici. I el silenci més absolut tampoc. Però tot es supera i en dues setmanes vam aconseguir finalitzar i enviar el primer correu amb cadascun dels quatre grups. Ara ja havíem passat la pilota a territori català. Tindrem resposta? Tardarà gaire?

group4 — D’esquerra a dreta: Bishwo, Ashish, Samir i Manoj. El primer grup en enviar i rebre un correu.

nepcat-2 — La Purnima, en Raju, en Ramesh i en Sushil escrivint un dels correus

Mentrestant, ens connectem al google maps i comencem a buscar a on estem enviant els correus. Veure els edificis i els carrers fascina als nens de balmandir i un cop vista l’escola i les cases del voltant, i descobrir aquesta nova eina que ens proporciona internet …. “volem veure el Camp Nou!!”. Així que ara ja hem vist el Camp Nou, la Sagrada Família…i el mar!!! Com si l’estiguéssim veient a través d’una finestra.

Quatre setmanes més tard de l’aterratge a Nepal el projecte va començar a agafar forma: un dels grups ja va rebre la primera resposta!! Iuhu!! I ara, que ja n’han passat vuit, ja hem anat intercanviant algunes fotografies, la rutina diària típica de cada lloc, alguns dels menjars típics, algunes tradicions…. cada un dels quatre grups és diferent però certament és ben interessant.

sise — Classe de sisè B del Col·legi Mestre Pla (Castellar del Vallès)

Estem molt contents i il·lusionats, esperant que l’evolució sigui molt positiva i que poc a poc vagi creixent. No és tant sols un intercanvi de perspectives, del seu dia a dia, de les inquietuds, de les tradicions, etc. El projecte “NEPCAT connection” vol anar més enllà ja que també permetrà el treball grupal, practicar l’anglès, descobrir noves eines de cerca d’informació, eines informàtiques, etc.

mailepcat — Això tan sols és el principi

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Dashain lagyo

martes 18 18UTC octubre 18UTC 2016 marinavinas

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

El Dashain és la festa nacional de Nepal, comparable amb el Nadal de casa nostra ja que és una festa que celebren tots els nepalesos siguin de la casta que siguin. Durant aquests dies, tothom recórrer els quilòmetres necessaris per reunir-se a la casa familiar (casa dels pares) i passar aquests dies tots junts fent ofrenes i rituals diversos per adorar a la deesa Durga en totes les seves manifestacions. La família de Balmandir no podia ser menys i també hem celebrat el Dashain.

Ja fa uns dies la Didi Maya va començar a preparar els germinats pel dia de la tika. Onze dies més tard, quan va arribar al centre al matí i vam obrir la porta … : “ja son aquí, ja són aquí!”. Ens estaven esperant amb candaletes, tots ells amb la roba nova (pantalons o sabates noves) que els havíem regalat un parell de dies abans. Ja es podia començar. La Maya va obrir la porta de l’”storeroom” on havia deixat els plats amb les llavors i en va sortir una flaire floral provinent dels brots germinats. A la sala de la tele ja estava tot a punt: una safata amb arròs barrejat amb floretes, un gerro amb flors, una safata amb la pasta per la tika – arròs, colorant i iogur- i només faltaven els germinats. Segons la tradició, els “ancians” de la família posen la tika als parents més joves per beneir-los amb abundància en els propers anys i els donen “Dakshina“, o una petita quantitat de diners, juntament amb les benediccions. Així que la Didi Maya va començar: primer va agafar les flors i, com si estigués batejant, va escampar una mica d’aigua damunt dels seus caps. Tot seguit va tirar una mica d’arròs amb floretes pel damunt i els hi va posar la tika al front, entre cella i cella (on hi ha el tercer ull). Finalment, els hi va donar un brot de germinat embolicat amb diners. Això ho va anar fent nen per nen, des del més petit fins al més gran. I la gran sorpresa va ser que també ens ho va fer a nosaltres! Després va ser el torn d’en Krishna (el director del centre) i en Ram (el cuiner). I finalment, la Didi Belly. Abans d’acabar vam preguntar si nosaltres també podíem posar la tika als nanus i ens van dir que si. Així que la Joana i jo també vam poder posar la tika i beneir amb els nostres millors desitjos a cadascun d’ells.

bateig — La Maya inicia el ritual amb la Susmita, la Sarita i la Purnima

samirkrishna — En Krishna posant la tika a en Samir

La Belly ens posa la tika a les voluntàries de la casa d’acolliment i als voluntaris del projecte Awasuka

nosaltres — Nosaltres també posem la tika

Durant aquests dies de festa també es fan altres rituals, com sacrificis d’animals. Normalment només mengem “massu” (carn) els dissabtes a la nit, que és el dia de festa de la setmana. Però durant els dies de Dashain el “massu” està força present en cada àpat. Un dia pollastre, un altre dia búfala. I la sorpresa va ser ahir al matí quan en Krishna va arribar al centre amb un home que no sabíem qui era. Es deia Basu i havia vingut expressament per fer el sacrifici d’una de les nostres cabres! Quan vam esbrinar el motiu de la seva visita “per sort” la cabra ja havia estat sacrificada. Vam anar cap on estaven fent el ritual i en Basu, ajudat per en Ram i sota la mirada de la canalla de la casa, va començar a pelar la cabra, netejar-la, untar-la amb una pasta taronja (que pel que m’han explicat és per conservar i donar gust) i esquarterar-la. Després de treure les diferents vísceres, els nanus van ajudar a netejar-les. Aquell dia van venir els membres de la Nepal Children’s Organization a posar la tika i tots junts vam poder assaborir la carn de la cabra.

visceres — En Manoj i en Raju netejant els intestins

I per acabar, una altra tradició. Aquests dies tota la canalla fabrica estels i els fa volar. I aquí els estels volen amunt, ben amunt. Gairebé tant amunt com les muntanyes que ens envolten. No ens han explicat el significat, però potser es tracta de fer volar ben alt els millors desitjos per a tothom.

Feliç Dashain a tothom!!

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

El Dashain és a punt d’arribar

lunes 10 10UTC octubre 10UTC 2016 marinavinas

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

Des de principis de mes tot s’està preparant per la festa més important que es celebra a Nepal: Dashain. La traducció seria “10 dies”. Fa un parell de setmanes els nanus més grans de Balmandir ens van demanar si podien anar a l’arbre per agafar unes fulles. Anar a l’arbre per agafar unes fulles? Ens va semblar una excusa per anar a fer una excursioneta. L’endemà vam entendre per què volien anar a l’arbre. Des de Balmandir es veu un arbre ben bonic a la muntanya del davant, passat el riu. És un arbre majestuós des del qual hi ha unes vistes de Bhimphedi ben boniques. Doncs allà van aconseguir recollir unes fulles que la Didi Maya necessitava per poder fer el plat/safata on es posen unes llavors a germinar durant 10 dies. L’onzè dia s’utilitza el germinat per posar la tica del Dashain.

maia — La Didi Maya comença a preparar el plat pels germinats de la tica

tica — La Didi Maya prepara els germinats sota la mirada atenta d’en Som

Per altra banda, els més petits de la casa han passat la darrera setmana fent manualitats. Amb papers de colors, tisores, pega i imaginació han fet unes postals precioses amb els seus millors desitjos per a les professores de l’escola.

I dijous al matí …. tots es van llevar amb un somriure a la boca. “Avui és l’últim dia!!!”. Al migdia ja plegaven d’escola i començaven les vacances. Vam aprofitar el matí per preparar-los un joc de nit amb els nois més grans de Balmandir (que ja no anaven a l’escola). Aquell dia al vespre volíem donar-los iogur de postres, per celebrar que començàvem les festes. Però….uns micos han robat les claus a la Maya i no podem obrir la nevera!!! No podem agafar el iogur!!! Així començava el joc de nit. Després de superar diverses proves, vam aconseguir un mapa en el que hi havia la localització de la clau. Ens vam endinsar en la foscor de la nit per recuperar-la i poder menjar iogur. Mmmm!!! Quin bon començament de festes.

rameshhelp — En Ramesh Syangtan preparant el mapa

help2 — En Rojan i l’Ashish preparant algunes de les proves

elcaganer — En Ramesh Thami i en Manoj intentant superar una de les proves

gincama2 — Mentre en Manoj encara ho intenta, en Ramseh i la seva cara de felicitat demostren que ja ho ha aconseguit

Dissabte al matí … bé, matí, matí…més aviat hauríem de dir la matinada de divendres a dissabte. A les 3h de la matinada ja estàvem d’empeus per anar a fer la tradicional excursió al temple, excursió que es fa cada dia durant els 10 dies previs al dia de la tica. Amb alguns dels nanus de Balmandir i en Krishna (el director) vam anar pujant xinu xanu. Pujant, pujant, pujant… no ens pensàvem que fos tant amunt. Al cap de gairebé una hora de caminar carretera amunt i de creuar-nos amb grups de gent que ja en tornava, vam arribar al temple. Tres voltes al temple, uns tocs de campana i un te ben calentó per recuperar les forces abans de tornar cap a Balmandir.

I avui, tres dies abans del dia de la tica (el més important del Dashain) han arribat els regals. Tal i com passa a casa nostra per Nadal. Tota la canalla de Balmandir ha tingut o bé pantalons nous o bé sabates noves. Com diu el refrany: una imatge val més que mil paraules.

Feliç Dashain a tothom!!

apunt — Tots a punt per rebre els regals

kiran — En Kiran rep el seu regal de mans d’en Krishna

La Manisha fent un tatuatge de hena a la Sarita

Cooperació, General, Notícies

El manetes de Balmandir

sábado 01 01UTC octubre 01UTC 2016 marinavinas

Escrit per la Marina Viñas voluntària de la casa d’acolliment

Les darreres tres setmanes a Balmandir hem tingut la sort de tenir el nostre “xispes” particular, en Josep Maria. Des que va arribar no ha parat quiet. Ell i el seu uniforme antimosquits –granota verda i barret – estaven preparats per posar-se mans a la feina. Aquí de feina no en falta. Tot i que sovint sorgeixen contratemps que dificulten les tasques planificades, amb paciència, insistència i persistència finalment tot s’acaba solucionant. Si cal, a cops de martell.

Algunes de les portes de Balmandir no acabaven de tancar bé, perquè les molles estaven espatllades i calia ajustar-les. Després de reparar les molles de les portes del davant i posar-ne de noves a les portes de darrera dels dos mòduls d’habitacions (sense instruccions per a muntar-les, és clar), ara ja tot obre i tanca perfectament.

També calia reparar algunes mosquiteres. Sembla que aquests insectes també els agrada molt Balmandir, n’hi ha un bon munt. De moment no sabem com eliminar-los de l’exterior, però almenys el que podem fer és intentar evitar que se’ns colin dins de les habitacions, sales i cuina. Totes les finestres tenen mosquiteres però algunes estaven foradades, així que en Josep Maria les va canviar per unes de noves. Tots plegats n’estem més que agraïts, per què no ens agrada gaire ser l’aliment d’aquests insectes.

Com potser recordareu, fa tres setmanes van arribar dos ordinadors nous. Però…com els endollem?! Tranquils. El nostre manetes particular ens fa una ampliació de la instal·lació elèctrica de la sala dels ordinadors i col·loca un endoll múltiple.

Una altra de les necessitats de Balmandir era la prolongació del desaigua dels lavabos i les dutxes, ja que el desaigua que hi havia fins ara desembocava directament al jardí fent una gran bassa d’aigua just al costat dels lavabos. Amb l’ajuda d’alguns col·laboradors de Balmandir, es va cavar una canal al jardí per poder instal·lar unes canonades i un canaló i així poder soterrar i prolongar aquest desaigua.

p1040797web — En Josep i la Joana treballant en la prolongació del desaigua

Per poder-nos dutxar, però, necessitem aigua. I molt sovint els dipòsits són buits. Per què? Doncs perquè la bomba-motor s’ha cremat. L’aigua de Balmandir arriba directament de la xarxa del poble i s’emmagatzema en un gran dipòsit soterrat. Aquesta aigua es distribueix a altres dipòsits situats a dalt de cadascun dels mòduls mitjançant aquesta bomba-motor per poder abastir les diferents aixetes amb una pressió “acceptable”. Sense aquest motor, els nens han d’enfilar-se dalt dels mòduls per connectar els dipòsits petits amb el gran i així distribuir l’aigua manualment.

20160921_170937web — Entrant al dipòsit soterrat

20160921_171314web — Vàlvula de succió, dins el dipòsit soterrat

p1040751web — En Ramesh Thami i en Kiran connectant el dipòsit de la cuina amb el dipòsit soterrat

Reparar aquesta bomba-motor ha estat una de les tasques que més s’ha resistit al nostre “xispes”. Va haver d’anar a Hetadua per comprar una de les peces que s’havia cremat i calia canviar….i un cop la va tornar a instal·lar….NO FUNCIONAVA!! Petits moments de desesperació per tota la feinada feta que semblava que no havia servit per res. Però finalment es va aconseguir que la bomba tornés a funcionar. Tornem a tenir aigua!!! Però cal anar en compte que no es torni a cremar i per això cal que la bomba estigui tancada i que no tothom pugui manipular-la. Es per això que en Josep Maria ha fet una caixa de fusta tancada amb clau per protegir l’accés a l’interruptor.

Però al fer aquesta feina en Josep Maria es queda astorat! En aquest país no coneixen els diferencials i les preses de terra???!! Sembla increïble però és cert: no en tenen per enlloc i costa força trobar-ne per a fer-ne les instal·lacions. Però després de dedicar forces hores, el nostre xispes ha instal·lat un diferencial i amb l’ajuda d’alguns dels nanos i voluntaris s’han cavat dos forats per instal·lar la presa a terra, una per la bomba-motor de l’aigua i una per la instal·lació de Balmandir. Realment aprenem moltes coses, que a Catalunya no caldria ni preocupar-se’n. Sabeu com es fa la instal·lació d’una presa de terra? Doncs jo no ho sabia fins ara.

p1040819web — Presa de terra de la instal·lació elèctrica de Balmandir

p1040820web — Presa de terra de la bomba-motor

I això no és tot, el projecte que li feia més il·lusió al Josep Maria, i a tots nosaltres, era reparar el gronxador de Balmandir: les potes estan ben tortes, amb una inclinació que no és adequada (cosa que ha costat alguna dent a algun dels nens), i els “coixinets” ja es van trencar fa temps. A Barcelona, en Ramón Coderch – membre d’Amics del Nepal – havia proporcionat uns coixinets de primera qualitat, així que estàvem ben preparats. Es van cavar dos nous forats per redreçar les potes de l’esquerra. Com tot, aquí no hi ha cap tasca senzilla. Al cavar un dels forats, ens vam trobar amb una canonada i calia anar amb molt de compte de no tocar-la per no tenir un nou problema. Però finalment ens en vam sortir i ara ja tenim la barra amb la inclinació adequada i els suports instal·lats. Ara només falta posar-hi els gronxadors i ja podrem gronxar-nos.

Tres setmanes ben intenses. Ara ja hem acomiadat a en Josep Maria. El trobarem a faltar, a ell, la seva granota verda i el barret. I la seva empenta i energia que han fet possible tota aquesta feinada. Moltes gràcies Josep!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Esports[:en]Sports[:es]Deportes[:], Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Celebrem el dia de la infància

miércoles 21 21UTC septiembre 21UTC 2016 marinavinas

Escrit per la Marina Viñas i la Joana Alsina, voluntàries de la casa d’acolliment

El dia 14 de setembre era el dia de la infància i a l’escola de primària van fer un concurs de coneixements generals. Va ser l’equip d’en Ramesh Thami el que va guanyar aquesta prova. A més a més era el seu aniversari, així que va començar el dia amb molt bon peu.

school-3 — L’equip d’en Ramesh, guanyador del concurs de l’escola

Quan tots els nens van tornar de l’escola els esperava una gimcana preparada per en Krishna, el director de Balmandir. Hi havia proves per a totes les edats, tant per als més grans com per als més petits. La gimcana va començar amb una de les proves més divertides: hit the pot (golpeja la gerra). Al mig del camp de futbol van plantar un pal amb una gerra de ferro del revés i amb els ulls tancats i un bat a les mans havies d’arribar a trobar-lo. Alguns van passar just pel costat, d’altres es van passar de llarg i alguns van aconseguir-ho amb molta facilitat. Fins i tot el Ram (cuiner) i la Maya (didi) ho van intentar.

Després va ser el torn dels més petits. Ja feia estona que estaven preparats per a la cursa de sacs, llestos per a sortir en sentir el xiulet. Alguns van caure a mig camí però d’altres van continuar saltant fins acabar la cursa. La següent prova va ser la de les pomes. Estaven lligades en fils de diferents mides i els nens i nenes havien d’aconseguir mossegar-la sense fer servir les mans. La darrera prova va ser una cursa de culleres i botxes, que va guanyar la Purnima.

p1060136-web — Preparats per a la cursa de sacs

Un cop acabada la gimcana, la festa va continuar amb la final del torneig de futbol i la celebració de l’aniversari d’en Ramesh. Després de sopar vam preparar unes bones postres, els premis de la gimcana i el campionat de futbol i el regal per a l’aniversari d’en Ramesh (una jaqueta de texà, que el va fer ben feliç). Un final ben rodó per celebrar el dia dels nens.