All posts by amicsnepal

Vint-i-cinc, Nadal!

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Al Nepal els carrers no estan engalanats, els arbres no estan decorats, les llums no pampalluguen nit i dia però, tot i així, el dia 25 es festa nacional també al Nepal. Així doncs, ens vam decidir en fer-lo un dia especial per a tots nosaltres com ja havíem fet els dos anys anteriors (2014 i 2015).

Aquest any vam organitzar una cursa d’orientació per tot el poble per als 8 grups de 3 nens i nenes de la casa d’acolliment. Els preparatius ens van entretenir durant uns quants dies. Però va ser molt divertit i interessant. Vam aprendre molt, tant els voluntaris preparant, com els nens tot jugant.

Aquest joc de Nadal en grups consistia en:

1. A cada grup li donàvem un mapa amb una creu que havien de localitzar a la realitat i anar-hi. (El mapa original el va cedir la Mònica Sans. Les impressions les va fer i portar la Raquel en format A3 des de Katmandú).

mapa-bhimphedi
Mapa de Bhimphedi utilitzat a la gimcana de Nadal cedit per Mònica Sans fet a partir de fotos de Google Maps.
img_6276
Arjun mirant el mapa per intentar reconèixer la localització de la seva primera prova.
img_6272
En Ramraj mirant el mapa del seu grup.
p1090485
Sembla que en Rojan i en Ramesh ja saben on han d’anar.

2. Un cop allà, els tres membres del grup desitjaven “Bon Nadal!” al comerciant o a la família i els preguntaven si tenien alguna cosa per a ells.

3. El vilatà deia als nens només el principi d’una frase feta nepalesa. La feina de recopilació, transcripció i traducció de frases fetes la va fer la Manisha, amb l’ajuda dels altres professors de l’escola comunitària, de llibres i l’ajuda tècnica d’en Dani. La feina d’aliar-se amb els vilatans també la va fer el dia abans del joc la Manisha (la nostra voluntària nepalesa), amb l’ajuda de la Joana i la Raquel, passejant-se per tot el poble mapa en mà per a marcar els llocs amb proves.

4. El grup, havia de tornar cap a la casa d’acolliment, i escriure la frase completa a la pissarra per aconseguir fins a 5 punts. Si no la coneixien havien de trobar algú que els ajudés (i el gran comodí va ser la Maya didi, la cuidadora del centre que coneix totes les frases fetes nepaleses).

img_6293
En Ramraj ja torna de la primera visita. En Raju encara el pot seguir… a la segona ja li va costar més…
p1090464
La Maya didi explicant el significat d’una de les frases fetes a un dels grups.
img_6291
En Rojan escribint una de les frases fetes a la pissarra.
img_6294
En Bishwa intentant escriure una altra de les frases fetes.

5. Un cop escrita la frase, el grup havia d’empescar-se una petita representació d’una situació en la qual es podria dir aquesta frase. 5 punts més en joc.

p1090478
En Ramraj, Santa i Raju preparant una de les representacions.
p1090477
En Sujan, Ashish i Basu representant una de les frases.
p1090466
Una altra de les representacions, amb l’atenta mirada de la Maya didi.

6. Un cop havien fet aquestes dues proves se’ls tornava a marcar un punt en el mapa i tornaven a marxar fins a aconseguir 5 frases fetes en diferents indrets del poble.

Les localitzacions es sortejaven de manera que alguns grups els va tocar anar unes quantes vegades a Chabeli (a dalt del poble). Van ser dues hores molt intenses tant per ells, que van acabar rendits d’anar amunt i avall, cop per nosaltres que no paràvem de rebre els grups amb les noves frases fetes i de valorar les seves actuacions.

img_6299
Un dels moments del joc, on diversos grups es van acomular per rebre les puntuacions i la seguent destinació.

Finalment cap a les dotze i mitja del migdia vam acabar la gimcana i els tres primers grups van poder escollir un dels tres lots de Nadal que havíem preparat.

img_6306
En Dani dient els resultats de la gimcana.
p1090450
Els premis per als tres primers equips.
img_6307
Equip guanyador: Sujan, Ashish i Basu (en Sujan ja havia tingut temps fins i tot de preparar-se el dinar mentre esperava que els altres grups acabessin).
img_6309
Segons classificats del joc: Rojan, Ramesh Syantang i Purnima (que va estar dos dies recuperant-se de les agulletes).
img_6310
Tercers classificats: Love, Sumit i Samir. Van ser dels últims en acabar però van sorprendre amb les puntuacions!

També hi havia un regal per a tots ells: uns altaveus per a poder veure les pel·lícules i escoltar música.

img_6312
Els nens en estampida per obrir el regal que els ha portat en Santa Claus per a tots.
img_6314
En Bishnu aixecant els altaveus que els han portat en Santa Claus… Badarko hatma nariuold…

Però les sorpreses no es van acabar aquí. El Kush va portar pollastres dels seus i va convidar a tothom a menjar carn per sopar. Estaven deliciosos! Així doncs el Nadal no va ser tan diferent per als voluntaris que estem tant lluny de casa, perquè el vam passar en família, il·lusionats i al voltant de bon menjar.

Us deixem amb les 21 frases fetes nepaleses que vam utilitzar per a la gimcana i que ara tots els nens, si no les coneixien abans, ja les poden utilitzar:

Frase d’exemple que vam representar en Dani, la Raquel, la Manisha i jo.

मुखमा राम् राम् बकलिमा छुरा।
Fonètica: Mukhmā rām rām bakalimā chhurā.
Literal: A la boca Ram Ram, a la butxaca un ganivet.
Significat: S’utilitza quan algú parla bé de tu davant teu, però després a l’esquena diu tot el contrari.

img_6282
En Dani i la Joana representant la frase feta d’exemple.
img_6285
La Manisha i la Joana representant la frase feta d’exemple.
img_6283
Els nens veient la representació d’exemple. Ara riuen ells, després riurem nosaltres…

Les 20 frases que van anar trobant els nens a les diferents cases del poble:

हाड् नभएको जिब्रो चिप्लिन्छ।
Fonètica: Hāḋ nabheko jibro chiplinchha.
Literal: Perquè la llengua no té os, rellisca.
Significat: Equivalent a: “Qui té boca s’equivoca”.

वैगुणिलाई गुणले मार्नु पर्छ।
Fonètica: Vaiguṅilāī guṅle mārnu parchha.
Literal: Hem de matar el mal amb bé.
Significat: Fins i tot si algú et fa alguna mala passada, respon-li amb una bona acció.

तै रानी मै रानी कसले भर्छ कुवाको पानी।
Fonètica: Tai rānī mai rānī kasle bharchha kuwāko pānī.
Literal: Si tu ets una reina i jo sóc una reina, qui agafarà l’aigua del pou?
Significat: Si ningú no vol treballar, la feina no es farà.

अचानाको पिर् खुकुरीलाई के थाहा।
Fonètica: Achānāko pir khukurīlāī ke thāhā.
Literal: El ganivet no en sap res del dolor de la fusta de tallar.
Significat: Només qui pateix un mal, pot entendre de veritat aquest dolor.

रात् भरी करायो दक्षिणा हरायो।
Fonètica: Rāt bharī karāyo dakshiṅā harāyo.
Literal: Va queixar-se tota la nit, i no va aconseguir res.
Significat: Quan algú treballa dur per a aconseguir quelcom, però no té èxit.

एकले थुकि सुकि सयले थुकि नदि।
Fonètica: Ekle thuki suki sayale thuki nadi.
Literal: Una escopinada s’asseca, cent escopinades fan un riu.
Significat: Sol no podràs aconseguir, però tots junts podem fer grans coses.

नाच्न नजान्ने आगँन् टेढो।
Fonètica: Nāchna najānne āga:n ṫeḋho.
Literal: Qui no sap ballar, sent el terra irregular.
Significat: Quan algú no sap fer alguna cosa, i en comptes de reconèixer-ho, en culpa a algú altre o a les circumstàncies.

आफ्नो आङ्गको भैसी देख्दैन अर्काको आङ्गको जुम्रा पनि देख्छ।
Fonètica: Ᾱphno āηgko bhaisi dekhdaina arkāko āηgko jumrā pani dekhchha.
Literal: A la teva esquena no pots veure un búfal, a l’esquena dels altres pots veure un poll.
Significat: És fàcil veure els errors dels altres, en canvi és molt difícil d’adonar-se dels propis.

अल्छि तिघ्रो स्वादे जिब्रो।
Fonètica: Alchhi tighro swāde jibro.
Literal: Cuixa mandrosa, llengua deliciosa.
Significat: Quan algú no vol fer cap esforç, però en canvi vol tenir totes les comoditats i beneficis.

मेरो गोरुको बाह्रै टक्का।
Fonètica: Mero goruko bāhrai ṫakkā.
Literal: El meu bou val dotze.
Significat: Quan algú és molt tossut, creu que sempre té raó, i no escolta els punts de vista dels altres.

के गर्छस् मङ्गले, आफ्नै ढङ्गले।
Fonètica: Ke garchhas Maηgale, āphnai ḋhaηgale.
Literal: El que en Mangal fa, els errors van a ell mateix.
Significat: Quan fas males accions, patiràs les conseqüències.

वनको बाघले खाओस् नखाओस् मनको बाघले खान्छ।
Fonètica: Vanko bāghle khāos nakhāos manko bāghle khānchha.
Literal: El tigre de la selva potser et menjarà, o no; però el tigre del cor de ben segur que et devorarà.
Significat: Si tens por de que quelcom dolent et pot passar, fins i tot quan aquestes coses dolentes no passin, ho hauràs passat malament sense cap raó.

घरको बाघ् वनको स्याल्।
Fonètica: Gharko bāgh vanko syāl.
Literal: A casa tigre, a la selva guineu.
Significat: Quan algú és molt tossut i mal educat a casa, però després quan hauria d’utilitzar aquest mal geni a fora, no confronta les dificultats.

खुट्टा भए जुत्ता कत्ति कत्ति।
Fonètica: Khuṫṫā bhae juttā katti katti.
Literal: Allà on hi ha peus, hi ha moltes sabates.
Significat: Equivalent a “Hi ha molts peixos en el mar”.

हुने हार् दैव नटार्।
Fonètica: Hune hār daiva naṫār.
Literal: El que ha de passar, Déu no ho pot parar.
Significat: Ningú pot fer res per evitar les coses inevitables.

बुढा बुढिको झगडा परालको आगो।
Fonètica: Buḋhā buḋhiko jhagaḋā parālko āgo.
Literal: La lluita entre el marit i la muller es com el foc de la palla.
Significat: Quan el marit i la muller es barallen, tot i que sembli que és quelcom greu, no pot pas durar gaire.

जसले मह काट्छ, उसले हात् चाट्छ।
Fonètica: Jasle maha kāṫchha, usle hāt chāṫchha.
Literal: Qui talla la mel, es llepa la mà.
Significat: Qui fa feina, recollirà els fruits.

बादरको हातमा नरिवल्।
Fonètica: Bādarko hātmā nariwal.
Literal: El coco és a les mans del mico.
Significat: Quan algú no té cura d’alguna cosa, i ja es pot veure que no durarà gaire.

१२ छोरा १३ नाति बुढाको धोक्रो काधँ माथी।
Fonètica: Barhā chhorā terha nāti buḋhāko dhokro kādh: māthī.
Literal: Dotze fills i tretze nets, però el paquet pesat el porta a les espatlles el senyor gran.
Significat: Quan algú, estant rodejat de gent propera, no rep l’ajuda de ningú d’ells quan els necessita.

एक हातले ताली बज्दैन।
Fonètica: Ek hātle tālī bajdaina.
Literal: Una mà no pot aplaudir sola.
Significat: Ens hem d’ajudar uns als altres

Aquest dissabte, samossa per a dinar!

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

La samossa és un menjar molt comú al Nepal, i a la casa d’acolliment en menjàvem sovint, però no l’havíem cuinat nosaltres, sempre les compràvem fora. Però aquest dissabte, gràcies a la classe magistral d’una dona del poble, i a l’ajuda d’en Arjun, varem poder cuinar-les nosaltres mateixos! Ara ja tenim una nova recepta a Balmandir!

Per fer el farcit:

  • 1 kg de patates
  • 500 g de ceba
  • Coriandre
  • Massala (barreja de herbes aromàtiques, a gust del consumidor)
  • Bitxo
  • Cigrons
  • All tendre o altres verdures (opcional)

Per fer la massa:

  • 500 g de farina
  • Un polsim de bicarbonat de sosa
  • Aigua freda
  • Sal
  • Herbes aromàtiques (flocs d’api sec semblant a l’orenga)
  • Mantega clarificada (ghee)

p1090381

Per a fer aquesta recepta ens varem dividir en dos equips. Mentre un equip preparava el farcit l’altre feia la massa.

Per fer el farcit:

  1. La nit abans posem els cigrons en aigua i els deixem en remull tota la nit.
  2. Després d’haver netejat les patates les posem a bullir a l’olla pressió. Un cop cuites les pelem i les posem a un gran bol on farem tota la barreja del farcit.
  3. Mentre es couen les patates també posem els cigrons al foc i anem tallant la ceba en llunes, el coriandre i l’all tendre.
  4. Fregim a foc lent la ceba i un cop ben cuita l’afegim a la barreja, juntament amb els cigrons, el coriandre, les espècies i el bitxo.
  5. S’ha de barrejar ben barrejat amb les mans tot plegat i anar xafant les patates perquè no en quedin trossos. L’all tendre el vàrem posar cru, d’aquest manera en el farcit hi havien diferents textures.

p1090385

p1090386

p1090387

p1090401

Per fer la massa:

  1. Posem en un vol la farina i fem fondre la mantega a una paella. Un cop calenta la tirem a la farina i comencem a pastar.
  2. Hi afegim la sal, el bicarbonat, les herbes aromàtiques i finalment l’aigua. Ha de quedar una pasta força consistent. No cal esperar que pugi.
  3. Després vam començar a fer boletes amb la pasta. Aquesta serà la mida per fer dos samosses. Amb un corró es fa un cercle i després es comença a allargar fins a formar un oval que es partirà en dos, per la meitat, amb un ganivet.

p1090384

Per posar el farcit a la massa:

  1. S’agafa amb la mà la pasta en forma de mitja lluna, deixant la part tallada amb el ganivet mirant cap amunt.
  2. Es posa una mica d’aigua amb el dit a la part de dalt a la dreta i després s’enganxa a la part esquerra formant així una mena de con.
  3. Es posa el farcit i després es torna a mullar la part de pasta que sobra i es tanca fent uns plecs. Era la primera vegada que en fèiem així que cada samossa tenia una forma diferent. De mica en mica vam anar perfeccionant la tècnica fins a fer triangles equilàters!
  4. Després es fregeixen en oli a foc lent fins que queden ben rossetes. No tardeu a menjar-les perquè tot i que es poden servir freds, acabats de fer són delicioses.

p1090411

p1090430

p1090427

p1090407

p1090441

 

Però la jornada culinària no es va acabar aquí. Aquell dissabte era l’aniversari del Kamal i vam preparar per la nit crema catalana, que a tots ens havia encantat quan la va preparar en Tonyo per primer cop. A més a més aquest cop vam fer una base de galeta trinxada amb mantega. Ho vam preparar en gots individuals amb un acabat de sucre cremat i una galeta que servia de cullera.

Aquestes postres van ser la cirereta del pastís d’un dissabte gastronòmic on vam aprendre a fer samosses i vam celebrar l’aniversari del Kamal de la forma més dolça possible.

https://www.youtube.com/watch?v=zjOhoonCDZg&feature=youtu.be

p1100798

p1100802

p1100809

p1100818

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Molt sovint, els més petits ja han acabat els deures quan ens posem a estudiar al matí. Per aquesta raó els agafem en petits grups i fem activitats lúdiques que els permeti aprendre tot jugant. En arribar el centre vaig constatar que llegir en anglès els costava força. Com que aquí hi ha molts contes vam començar llegint cada dia però ens vam adonar que molts dels nens no entenien el que llegien. Vam decidir doncs que havíem de pensar en una altra activitat per poder treballar la lectura, l’escriptura i adquirir nou vocabulari tot jugant.

La Laura, una voluntària dels Atrapasomnis em va suggerir fer un alfabet mòbil perquè els nens més petits poguessin formar paraules jugant amb les lletres. Amb cartolines de diferents colors vam fer les vocals i les consonants per poder diferenciar-les millor. Amb les lletres de l’alfabet cada nen forma una paraula coneguda. D’aquesta manera intentem aïllar els sons de la paraula un per un. A mesura que va dient els sons, va col·locant la lletra corresponent a cada fonema. A partir d’aquí s’uneixen totes les lletres, formant així la paraula inicial. Aquest procés es repeteix fins a formar 8 o 9 paraules, depenent de cadascun d’ells. Un dia treballem paraules sobre animals, un altre dia sobre les fruites i verdures, o sobre els objectes que veiem a l’habitació o a través de la finestra. De mica en mica es van augmentant el nombre i llargada de les paraules, fins i tot formar frases simples.

p1090293

p1090291

p1090301

També utilitzem l’alfabet mòbil per aprendre noves paraules en anglès. Vam començar aquesta activitat a l’habitació de les nenes. Havien de fer unes targetes amb el nom de tot el que veien i enganxar-les sobre l’objecte. Primer ho escrivien amb les lletres de colors i quan ho havien aconseguit feien una targeta amb el nom de l’objecte. D’aquesta manera, cada vegada que entren a l’habitació llegeixen les targetes enganxades sobre els objectes i van familiaritzant-se amb el vocabulari. Un cop acabada aquesta habitació vam continuar amb la sala dels ordinadors i la sala d’estudi. Balmandir és molt gran així que tenim moltes paraules més per escriure.

p1090300

p1090296

p1090294

p1090444

Tot i que vam fer aquest alfabet per ajudar als més petits a llegir i escriure, els més grans també el fan servir. L’utilitzen per a jugar a fer mots encreuats. Cada nen crea una nova paraula afegint lletres i utilitzant les lletres que ja estan en joc.

Trup de Nassos

Aquesta setmana hem tingut una visita per petar-se de riure. Una companyia de nassos vermells ha vingut de gira per Bhimphedi i Hetauda: la Trup de Nassos.

La primera actuació va ser a l’escola comunitària de Bhim Aadhar on els nostres nens estudien primària. Tot i que al principi de l’actuació hi havia només els nens i mestres de l’escola, els riures que es podien escoltar des del carrer principal del poble va provocar que poc a poc curiosos s’anessin afegint al públic com si fossin un nen més.

bhim-adhar-04
Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola Bhim Aadhar.
bhim-adhar-18
Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola Bhim Aadhar.

Els pallassos un cop acabat l’espectacle, ja en volien fer un de nou, però ja es feia fosc i els següents espectacles estaven organitzats per el dia següent a Hetauda. Les actuacions a Hetauda eren molt especials. La primera actuació era a la unitat d’educació especial “Imagine” (si voleu saber coses sobre aquest magnífic projecte de l’Aina Barca, podeu visitar la seva pàgina web o instagram). La segona actuació va ser a la casa d’acolliment Helpless and Disabled Child Rehabilitation Center.

hetauda
Trup de Nassos a Hetauda.

El tercer i últim dia de la gira, la Trup de Nassos va tornar cap a Bhimphedi i va fer una actuació que tancava la seva gira al Nepal (després de 17 actuacions). La darrera actuació va ser a l’escola pública de Suping, on els nens estan d’exàmens i l’actuació els va fer riure i relaxar-se abans de l’examen. Esperem que els anés bé!

suping-04
Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola pública de Suping.
suping-02
Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola pública de Suping.

Aquest no és el primer cop que tenim visites d’allò més divertides. Recordem la visita del Pallassó Magí i la recent visita del grup d’animació Atrapasomnis. I ningú en el poble s’oblida de la visita d’un divertit mag que anava fent màgia pel poble, el Màgic Andreu, que ens va visitar el 2013 i 2014 fent actuacions a Bhimphedi i Hetauda sense parar, tant a cases d’acolliment, com escoles, al carrer i fins i tot a la presó de Bhimphedi.

2013-balmandir
Maig de 2013: Taller de màgia del Màgic Andreu a la casa d’acolliment de Bhimphedi.
2013-bhimphedi
Maig de 2013: Actuació del màgic Andreu a un carrer del poble de Bhimphedi.
2013-bhim-aadhar
Maig de 2013: Actuació de màgia del Màgic Andreu a l’escola Bhim Aadhar.
2013-shree-mahendra-2
Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.
2013-shree-mahendra-3
Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.
2013-may-shree-mahendra
Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.
2014-feb-suping
Febrer de 2014: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Suping.
2014-feb-suping-2
Febrer de 2014: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Suping.

Excursió a la canalització de la central hidroelèctrica

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A Nepal el dissabte és el dia de la setmana que els nens no van a l’escola. A Balmandir al matí estem tots ocupats fent les tasques comunes al centre. Un grup prepara el dinar, l’altre ajuda a l’hort i el tercer neteja la cuina a fons. A la tarda tenim temps lliure i els nens juguen, es banyen, utilitzen els ordinadors…

Ja feia dies que els més petits ens demanaven anar a fer una excursió i aquest dissabte després de dinar vàrem decidir que era un bon moment. Els més grans es van quedar a estudiar perquè estan en període d’exàmens. Així doncs amb la Manisha i el Xavi ens vam emportar a tots els nens de l’escola primària d’excursió. El nostre destí: la canalització de la central hidroelèctrica que es troba darrera de la muntanya on hi ha el “peepal tree” (una preciosa figuera religiosa). Feia molt temps que no hi havien anat i la Purnima, el Samir i la Sarita encara no hi havien estat.

p1090313

Vam pujar fins al peepal tree i com sempre vam parar-nos a contemplar les vistes de Bhimphedi. Alguns nens s’hi van enfilar però ràpidament van baixar i ens van demanar per continuar. Tenien moltes ganes de baixar al riu que es troba a la vall següent.

p1090314
El Sumit fent la classe magistral.

Vam continuar pel camí, els nens més ràpid que nosaltres perquè ens vam aturar sovint perquè el Sumit ens anava explicant coses sobre moltes de les plantes que ens trobàvem pel camí. Castanyes, falgueres… Un cop a baix ens vam trobar els nens pescant, amb els peus i mans dins de l’aigua. Però aquesta vegada no eren petits peixets sinó crancs de riu. Llàstima que el Tonyo ja hagi marxat perquè hauríem pogut fer un arrosset tan bo!

p1090325
El Som, un dels millors pescadors del grup.

Un cop vam passar el riu vam trobar ràpidament la canalització i vam començar a pujar les escales. Des de baix no es veia la fi i tot i que vam anar pujant no vam arribar mai a veure’n el final.

p1090345

p1090322

Mentre pujaven alguns contaven les escales (n’hi ha 1100 fins a dalt, asseguraven alguns nens), d’altres feien música amb l’eco de la canalera i els més agosarats pujaven pel dret. Quan havíem pujat gairebé les tres quartes parts de les escales vam veure que se’ns estava fent tard, i vam decidir girar cua.

p1090346

La baixada va ser més ràpida, sobretot pels nens que van baixar les escales corrent. Quan nosaltres vam arribar a baix ens els vam trobar jugant. Amb unes ampolles de plàstic s’havien fabricat una mena de trineus i aprofitant la baixada encimentada anaven fent curses. Ja us podeu imaginar a qui se l’hi van esparracar els pantalons…

p1090359
Cursa de “trineus”
p1090362
Recuperant forçes abans de tornar a començar.

El camí de tornada va ser més ràpid. Ja no ens paràvem a veure plantes ni a pescar crancs i en un tancar i obrir d’ulls ja estàvem a dalt de la carena. En baixar, el sol ja es ponia i quan vàrem arribar a Balmandir el sopar ja era a taula.

p1090368

Competició interescolar de futbol a Bhimphedi

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi y entrenadora de l’equip de futbol de Bhim Aadhar.

Aquest divendres no era un divendres qualsevol. Els nens que estudien primària a l’escola comunitària Bhim Aadhar de Bhimphedi van acabar l’escola més d’hora perquè s’havia de preparar el torneig interescolar de futbol. A les dotze del migdia jugadors i espectadors vam anar cap a la pista d’esports que està situada a l’entrada del poble. No sabíem quants equips ens trobaríem però finalment hi havia tots els possibles: l’equip de Suping, el de Dorsing, l’equip de l’escola pública de Bhimphedi i l’equip de Bhim Aadhar. Cada escola havia fet una selecció dels millors jugadors de primària.

interschool-football-1
Els quatre equips de les quatre escoles participants al campionat interescolar de primària de futbol de Bhimphedi.

A Balmandir estem molt orgullosos perquè més de la meitat de l’equip eren jugadors de casa nostra. La convocatòria era la següent:

1- Sushil Thapa Magar – Porter
2- Sumit Bhandari- Lateral dret
3- Bishow Rai – Defença central
4- Ramesh Thami – Mitjapunta
5- Raju Thapa Magar – Lateral dret
6- Santa Jirel – Migcampista
7- Bishnu Mandal – Delanter centre
8- Bishal Mijar – Lateral esquerra
9- Aakash Tamang – Lateral esquerra.

Els equips estaven formats per 9 jugadors, set dels quals eren titulars i els altres dos els recanvis. Els partits duraven 60 minuts amb dues parts de 30. Només es podien fer dos canvis durant el partit, de manera que molts dels nens acabaven ben cansats de córrer amunt i avall. Després de fer l’escalfament i d’haver fet les presentacions pertinents es va fer el sorteig.

Els encarregats d’obrir la jornada vam ser nosaltres, contra l’escola de Suping. L’equip d’aquest poble veí també tenia l’equipació de color vermell (com la nostra), de manera que si no hagués estat per la gran diferència de mida entre els jugadors no hauríem pogut distingir els equips. La superioritat física es va fer notar ràpidament i ja a la primera part Bhim Aadhar havia marcat 7 gols. En iniciar la segona part vam fer alguns canvis. Vam deixar descansar alguns dels nostres millors jugadors i el partit es va equilibrar una mica, tot i que el resultat final ho diu tot. Primera victòria amb un resultat de 11-0.

interschool-football-3
Primer partit: Bhim Aadhar versus l’escola pública de Suping.
interschool-football-4
Jugadors reserves i seguidors de l’equip de Bhim Aadhar (incloent les mestres de l’escola).

El següent partit va enfrontar  l’escola pública de Bhimphedi amb la de Dorsing. El joc va ser molt intens i equilibrat després de mitja hora de joc encara anaven 0-0. En aquell moment però els organitzadors van decidir que el guanyador era l’equip de Dorsing perquè el de Bhimphedi havia fet servir a jugadors d’una classe superior a la permesa. Així doncs que el nostre pròxim rival va ser l’equip de Dorsing.

El partit va començar amb molta intensitat. Es veia que allò era la final i que els dos equips volien guanyar-la. La primera part va estar molt igualada. El Bishnu va obrir el marcador i pocs minuts després el Ramesh va tornar a marcar. Però la tranquil·litat no va durar gaire, per que Dorsing va escurçar les distàncies amb una jugada a pilota parada.

interschool-football-2
L’equip de Bhim Aadhar a la mitja part de la final rebent les instruccions de la seva entrenadora Joana Alsina.

Tot i encaixar el gol els nois no van abaixar els braços i el resultat no es van pas fer esperar. El nostre porter, en refusar una pilota en profunditat va marcar un gol directe sorprenent que va ser molt celebrat per tota l’afició. Ràpidament el marcador es va anar eixamplant fins a arribar a un resultat final de 6-2.

interschool-football-6
Els dos equips de la final, esperant per rebre els certificats de primer i segon classificats de la competició de futbol.
interschool-football-7
L’equip de Bhim Aadhar amb el certificat de campions i els premis.

Un cop acabada la jornada esportiva es van donar els diplomes i els premis pels dos equips finalistes. Jugadors i seguidors vam marxar cantant i celebrant la victòria fins arribar a Balmandir on ens esperava una bona recompensa; una CREMA CATALANA preparada pel Tonyo!

whatsapp-image-2016-11-26-at-17-08-45
El Tonyo amb les cremes catalanes, preparades per ell i en Kamal,, preparat per a rebre els campions.
15193694_10211411513269491_4362407806339519608_n
Les cremes catalanes amb el punt final: el sucre cremat.

crema-catalana-1

crema-catalana-2

Adéu a l’edifici Rana que ha allotjat l’escola pública de Bhimphedi, construït el 1933

Escrit per Mònica Sans, co-responsable de la casa d’acolliment de Bhimphedi i co-coordinadora del projecte AWASUKA

La dinastia Rana va gobernar Nepal des del 1846 fins al 1951, reduint a la monarquia a una mera figura i fent que els càrrecs de Primer Ministre fóssin hereditaris. El govern Rana es va caracteritzar per ser una tiranía amb excessos, explotació econòmica i persecucions religioses. Malgrat tot, els Rana van desenvolupar moltes infrastructures al país i Bhimphedi n’és un bon exemple: l’hospital (era el segon del país a l’època), l’edifici de l’escola pública, Hatisar la casa dels elefants (on s’hi guarden encara selles de muntar d’època), el palau dels ministres rana (actualment dins la presó), El palau reial (actualment dins el recinte de la casa d’acolliment de Balmandir), l’edifici Janajati Hall (actualment hotel d’entitats, antigament residència temporal del primer ministre anglès) i molts edificis més. I a més dels edificis, també van construïr la xarxa d’aigua i els dipòsits que encara avui en dia abasteixen el poble.

p1010678
Un dels antics edificis del centre de salut de Bhimphedi.
p1010681
Un altre dels antics edificis del centre de salut the Bhimphedi.
p1010688
Recinte amb els edificis històrics del centre de salut. Al costat d’aquests edificis estan els nous edificis del centre de salut actual de la regió.
p1010652
Hatisar, les antigues quadres dels elefants.

p1010655

whatsapp-image-2016-12-02-at-18-35-45
Una de les selles per elefant que es troba a dins del Hatisar (amb una copia peculiar del escut britànic per a la visita del primer ministre britànic a Bhimphedi.
p1010664
Edifici Janajati Hall, actualment hotel d’entitats (incloent l’oficina d’Awasuka), antigament residència temporal del primer ministre anglès en la seva visita a Bhimphedi.
police
Edifici de la policia de Bhimphedi.
p1010689
Mansió d’una família rica d’aquells temps. Edifici que posteriorment va ser adquirit pel Banc Nacional del Nepal, i actualment només l’usa una familia local com a residència.

Preguntant a en Surendra, un dels personatges coneixedors de la història de Bhimphedi, ens explica que l’edifici de l’escola va ser en el seu origen un alberg de viatgers, quan el poble era un important punt de pas en la ruta cap a Chitwan i la India, o bé pels pelegrins indis que anaven a Pashupatinath. L’any 1947 s’hi va traslladar l’escola pública de Bhimphedi i ha estat en ús fins el passat divendres 18 de novembre de 2016. El dissabte ja van buidar tot el mobiliari per tal d’enderrocar-lo aviat. El govern ha decidit fer-ho degut als petits desperfectes que va sofrir durant el terratrèmol de l’any passat. Els arquitectes que hem passat per Bhimphedi durant el darrer any, participants del programa Awasuka, ens entristeix aquesta decisió, perquè creiem que l’edifici és fàcilment reparable i reforçable. Però el govern nepalès aboga més per la reconstrucció completa que no pas per fer reparacions i reforços dels edificis històrics… una verdadera llàstima!   Aquí us deixem amb algunes fotos de l’edifici, que aviat passarà a la història.

escola-1

escola-2
L’edifici va esdevenir escola l’any 1947 (2004 BS = Bikram Sambat Calendar, el calendari nepalès).

portada-escola

escola-8

escola-7

escola-5

escola-4

escola-3

escola-6

20160524_114536
Fa uns mesos, quan s’estava construint l’escola provisional entre la presó i el camp de futbol.
20161124_144435
Des d’aquesta setmana les classes ja es fan a l’escola provisional. Diuen que en dos anys el nou edifici ja estarà llest… Però en tot cas, ningú sembla trist d’estar en aquest nou lloc, amb un camp tan gran per a jugar.
p1010671
Runes d’un dels edificis històrics ja derruïts. Al fons es veu l’antic edifici de l’escola. Una nena, vestida d’uniforme escolar, corre cap a l’escola on es fa la festa de comiat de l’edifici històric.
p1010673
Foto del edifici y de la carpa amb la festa de comiat de l’edifici.
p1010676
Festa de comiat/homenatge a l’edifici Rana que ha utilitzat l’escola pública de Bhimphedi.

La vida després dels festivals

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Els festivals de Dashain i Tihar ja s’han acabat. Tothom ha de tornar a la normalitat que aquí no vol dir rutina.

Aquest mes passat els nens que tenen algun familiar conegut han estat amb les famílies, 9 dels 26 nens i nenes. Però ara ja han tornat tots al centre d’acolliment preparats per reprendre els estudis.

Jo també torno a la casa d’acolliment amb la Manisha, després de gairebé un mes lluny de la casa d’acolliment, cosa que no havia fet en els darrers dos anys. Però no tornem sols, arribem amb dos nous voluntaris, o millor dit, voluntaris retornats: en Tonyo i en Xavi, un any després de la seva primera visita tornen a la casa d’acolliment.

trobada-damics-2
Trobada d’Amics del Nepal a Barcelona a la casa Elizalde.
trobada-damics-del-nepal
La Manisha cantant una cançó en Nepalès a la trobada d’Amics del Nepal.
trobada-damics-3
Tots els voluntaris, padrins i amics mostrant la seva implicació amb la cooperació al Nepal.

Els nens i nenes que s’han quedat al centre d’acolliment estan molt contents de que tota la gent torni i reben a cada retornat amb crits, i una mica a l’expectativa de veure que els portem de regal de cada una de les cases: alguns porten llaminadures casolanes (llesques de poma de Jumla assecades al sol, o diferents tipus de galetes, crispetes…) i fins i tot en Kush i en Love venen amb una parella d’Ànecs  de la millor raça del seu poble.

En Tonyo, en Xavi i jo tampoc ens quedem curts! Arribem a la casa d’acolliment amb 4 ordinadors nous donats per l’hospital Taulí de Sabadell (gràcies Xavier Calvet). I portem els dos seients d’alta qualitat per a acabar de completar la remodelació dels gronxadors gràcies al material donat per HPC Ibérica (gràcies Ramón Coderch i a Mònica Sans per la gestió i coordinació).

En Tonyo, en Xavi i jo, ens posen a treballar amb l’ajuda dels nens i en Papu, i en uns pocs dies intensos ja tenen la nova sala d’ordinadors amb l’Ubuntu ben instal·lat, els gronxadors en ple funcionalment i de pas tenim la zona de davant dels lavabos re-adequada i la instal·lació d’aigua i elèctrica millorades.

1. Reparació dels gronxadors:

els-gronxadors-fase-1
Primera fase de la reparació dels gronxadors fa gairebé dos mesos. Tallem una de les potes, la desenterrem i la girem per a que tingui la inclinació cap a fora i els gronxadors no xoquin contra la pota. Gràcies a en Josep Maria Ferrao i l’Alba, el Marc, la Marina, l’Andrea, la Joana i alguns dels nens que van ajudar a fer-ho possible, tot i tenir uns bons fonaments de formigó molt dificils de moure!
20160523_103204
L’estructura del gronxador en l’estat original abans de redreçar-lo.
els-gronxadors-fase-2
Segona fase: instal·lació dels nous super-rodaments, gràcies a la donació de HPC Ibérica. I instalats per en Josep Maria.
20160523_103344
Podeu veure l’únic dels antics rodaments que quedava com a reliquia.

 

els-gronxadors-fase-3
Ara queda que vingui el mecànic del poble a soldar la pota amb la viga superior! En Josep Maria es mira l’estructura mentre espera al soldador, ara no depèn d’ell…
els-gronxadors-fase-4
Tercera fase: Un mes i mig després, després dels festivals, aconseguim que el senyor del soldador vingui a soldar la pota dels gronxadors… En Josep Maria ho haurà de veure en fotos, o tornar a Nepal per veure-ho en directe… Però el pilar on s’aguanten els rodaments queda inclinat. S’han de desenterrar les altres dues potes i pujar-les deu centímetres! (quarta fase). I després col·loquem amb la direcció d’en Tonyo i en Love els gronxadors que he portat de Barcelona per donació de HPC Ibérica (cinquena fase)
els-gronxadors-fase-5
Sisena fase: En Tonyo fa les proves de qualitat.
els-gronxadors-fase-6
I el gronxador ja està llest per a donar diversió per tots els nens! Sempre està ocupat i hi ha cua! Moltes gràcies!

2. Millora de la instal·lació d’aigues:

aixeta-cuina
Per fi l’aixeta de la cuina no degota!
boia-2
Nova instal·lació d’aigua per emagatzemar-la al dipòsit.
la-boia
Aixeta automàtica per a l’entrada d’aigua a la casa d’acolliment.
les-fonts-recuperades
Després d’estar gairebé un any seques, les antigues aixetes ja tornen a funcionar.

3. Millora del canal d’aigua de la cuina i les dutxes:

reparant-els-canals-daigua
En Papu està reparant tot el vell canal d’aigua de la cuina,.
adequacio-escales
També, amb la col·laboració de tots els grans, treiem una soca i aplanem els voltants del canal reformat al costat dels labavos per en Josep Maria Ferrao i els tocs d’en Papu (amb la col·laboració inestimable d’en Xavi i en Tonyo).
adequacio-escales-2
Un cop finalitzada tota la intervenció, ja podem utilitzar de nou les dutxes i aixetes, i de forma molt més còmoda que en el passat. A part de que la zona ha quedat molt més accessible.

4. Ampliació de l’aula d’informàtica:

sala-dordinadors
Sala d’ordinadors ampliada i amb el sistema operatiu Ubuntu en ple funcionament.

També els joves, que han deixat el centre d’acolliment aquest darrer any s’estan encara acabant de situar. En Sanu ha aconseguit finalment el carnet d’identitat nepalès (no gens fàcil d’aconseguir per als nois amb situacions familiars irregulars) i ja ha tornat a Bhimphedi per a reincorporar-se al projecte AWASUKA per a acabar els tres prototips antisísmics (el de fusta de la didi Maya, el de bloc de formigó de la didi Santamaya i el de pedra i fang per a la comunitat). En Papu que ha passat els festivals a la casa d’acolliment, i va aprofitar per treballar al projecte AWASUKA i col·laborar en feines a la casa d’acolliment, ha decidit quedar-se a viure al poble amb en Sanu i també incorporar-se al projecte AWASUKA per acabar els prototips. El Jay que ha passat els festivals amb la seva família retrobada 14 anys després (ja us explicarem la seva història ben aviat), ja ha aconseguit també el carnet d’identitat, i ha vingut a Bhimphedi uns pocs dies per a obtenir una carta de recomanació de l’escola pública del poble on va estudiar la secundària per poder posar la informació correcta, ara que la coneix: nou nom (Anish Malla), nova data de naixement i els noms dels pares. En Ashok Praja ja ha représ els estudis de Veterinaria. Ara l’Ashok treballarà i viurà més aprop del seu centre d’estudis, i desitgem que li vagi molt bé (moltes gràcies a la Prakriti, que ara viu al centre d’acolliment de Patan, que a ajudat a l’Ashok a trobar feina allà, perquè casualment en el poble de la seva tieta es ben a prop del centre d’estudis de veterinària).

feina-ashok
L’Ashok Praja en el seu nou lloc de feina.

Un altre gran canvi és que l’escola pública canvia d’ubicació. L’edifici històric que va quedar afectat pel terratrèmol, serà enderrocat, així que els nens ja comencen a estudiar als barracons provisionals situats al camp de futbol del poble. (Llegiu el post escrit per la Mònica).

Hi ha hagut també dos canvis molt importants al centre. Dues persones molt especials ja no viuen amb nosaltres a la casa d’acolliment. Tot i que les trobarem molt a faltar, seguirem en contacte i estem molt contents per elles pels canvis i èxits a les seves vides. El primer és en Krishna Pudasaini, director del centre d’acolliment durant els darrers 15 mesos, i que ha fet molt bona feina durant aquest temps, tenint grans èxits com trobar famílies de nens del centre. En Krishna ha superat unes oposicions i ara treballarà com a funcionari al departament d’electricitat (on tenen molta feina per a solucionar el problema dels talls de llum degut a l’insuficient producció d’electricitat). La segona és la Susmita, nena del centre d’acolliment de 9 anys, que ha pogut tornar a viure amb la seva mare i el seu germà petit (ja us explicarem la seva història en el següent post!).

susmita
La Susmita i en Sujan esperant a la seva mare casi tres anys després.

I la vida a la casa d’acolliment de Bhimphedi segueix, amb alegria.

Els nens van a l’escola per acabar el segon trimestre. En Tonyo i en Xavi fan de paletes i fusters. La Marina i la Joana, tornades d’una setmaneta de descans ben merescut, reprenent les classes d’informàtica, d’anglès i castellà. En Prabhat i la Manisha ajuden als petits amb els estudis. I jo, amunt i avall, mirant que tot vagi més o menys bé: supervisant el centre, als joves i als nens que tenim repartits pel país, buscant un nou director per el centre, ajudant als grans amb els exercicis de matemàtiques…

La vida segueix, amb alegria.

chitwan
Vacances de la Joana i la Marina a Chitwan.
joana-i-marina
Vacances de la Joana i la Marina a Chitwan.
lumbini
Vacances de la Marina i la Joana a Lumbini.
aniverasari-maya-2
La Manisha amb alguns nens preparant la decoració per l’aniversari de la Maya.
aniversari-maya
Decoració acabada, amb un somriure de la Maya, que va regalar a tothom caramels, i nosaltres li vam regalar un vestit d’estètica ínida dels que utilitza diàriament.
festa-maya
La Maya tallant i repartint un pastís casolà que li vam preparar amb galetes, plàtan, llet i mantega (i sense forn). Ja som uns experts d’aquest tipus de pastís.
iogurs
En Kush i la Joana fent iogurt a la llum d’una espelma.
fent-formatge-fresc-2
I de tant en tant, quan quatlla, fem formatge fresc en comptes de iogur.
fent-formatge-fresc
Escorrent per a obtenir el formatge fresc.
fent-formatge-fresc-3
El mes similar al formatge fresc a Bhimphedi.
casament-geeta
Alguns membres d’Amics del Nepal i Petit Món al casament de la comptable d’Amics del Nepal. Moltes felicitats Geeta!

Torna a casa per Dashain

El Dashain i el Tihar són les festes més importants al Nepal, l’equivalent al nostre Nadal. Quan s’acosten les dates és molt difícil aconseguir lloc a cap autobús, tothom va cap al poble d’on és originari.

A la nostra casa d’acolliment també hi ha alguns nens i nenes que coneixen algun familiar i també se’n van a passar les festes amb ells. Aquest any 9 nens dels 26 de la casa d’acolliment de Bhimphedi se n’han anat amb familiars! La resta dels nens (majoritàriament els petits dels quals no coneixem cap familiar) es queden a la casa d’acolliment, on també celebrem les festes com una família més.

De fet alguns dels nois i noies que han deixat el centre per a viure en un altre centre d’acolliment o per independitzar-se també ens venen a veure uns pocs dies per posar-nos la “tika”.

Aquest any és especialment emotiu perquè hem retrobat les famílies d’un dels nens, en Jay, i una de les nenes, la Bipana. En ambdós casos els nens no s’en recordaven dels seus familiars, però després d’una bona tasca d’investigació, dirigida pel director del centre d’acolliment Krishna Pudasaini, i moltes hores d’autobús, varem aconseguir trobar a les famílies a més de 20 hores de distància de Bhimphedi. Així doncs, aquests nens passaran el Dashain amb les seves famílies retrobades per primer cop des de que eren ben petits.

En Ramraj també se n’ha anat al poble, per primer cop des de que té memòria. Per anar al seu poble ha de fer 20 hores de bus, agafar una avioneta i finalment caminar unes quantes hores. Un trajecte ben complicat.

ramraj-web
El germà d’en Ramraj el ve a buscar per Dashain a la casa d’acolliment.

Altres nens com en Kush, Love, Sujan i Kamal. Que són originaris de zones ben remotes de l’oest de Nepal, van a veure les seves famílies després de tres anys sense veure-les.

love1-portada-web
En Krishna (dreta) que havia anat a investigar sobre la familia d’en Jay (segon per la dreta) i que havia trobat els seus pares, contra tot pronòstic, va seguir el seu trajecte cap al nord-oest del país per deixar al Love (esquerra) i el seu germà Kush a casa seva on tenen un tiet. El seu poble és situat a un preciós parc natural anomenat Khaptad.
love2-web
Escena del parc nacional de Khaptad.

Tan de bo, el proper any que ve també puguem trobar noves famílies i fins i tot fer reagrupaments familiars com hem fet en els casos de la Sita i l’Arati.

Feliç Dashain a tothom!

arati1-web
Fa uns dies l’Anna Brunet i jo (Daniel Roig) varem anar a visitar a l’Arati a Kalaya per felicitar-li a ella i als seus germans un feliç Dashain.
arati2-web
Aquest any l’Arati ja no viu amb nosaltres a la casa d’acolliment, sinó que estudia a una escola privada a Kalaya on pot compartir la vida amb les seves dues germanes i el seu germà. Aquest serà el primer Dashain que l’Arati celebra amb la seva família després de 12 anys.

Ampliem l’aula d’informàtica

Escrit per Anna Brunet, vicepresidenta d’Amics del Nepal. Amb la col·laboració d’en Xavier Calvet i la Marina Viñas.

Quan ens vam assabentar que l’hospital on treballem, el Parc Taulí de Sabadell, donava ordenadors usats a ONGs, vam pensar que podia ser una molt bona oportunitat per ampliar l’aula d’informàtica de Balmandir. Fins ara teníem un sol ordinador i 3 portàtils (donats pel programa UPC reutilitza i la exvoluntaria Mar i la Montse) per a 26 nens i nenes.

I així comença l’aventura de 10 ordenadors, que després de treballar uns quants anys, no els esperava la jubilació sinó un llarg viatge. Però fer arribar els ordinadors a Nepal no es tan fàcil. Cada ordinador (torre, pantalla, teclat i ratolí) pesa 15Kg. Els portem al Nepal aprofitant l’equipatge sobrant dels voluntaris i d’una expedició d’excursionistes de Terrassa.

Per començar hem fet una prova pilot amb 2 ordinadors, a veure com suporten el trajecte i com funcionen un cop al centre d’acolliment. Amb aquesta intenció vam embolicar i protegir molt bé els ordenadors i van començar el viatge. Primer de Sabadell a Barcelona i després dos avions fins arribar a Katmandú. Un cop al Nepal els vam embarcar a dalt la baca d’un taxi i finalment a dalt d’un jeep on han botat durant més de tres hores. Hem tingut sort perquè en cap dels trajectes ens ha plogut, però no ha és un trajecte fàcil, ni per a ells ni per a nosaltres.

img-20160906-wa0000-web
A l’aeroport de Barcelona, amb els dos ordinadors HP. D’esquerra a dreta: l’Anna, la Joana i la Marina.
img-20160909-wa0001-web
La Marina i la Joana, esperant el Jeep a Katmandú per anar cap a Bhimphedi amb els ordinadors.

Finalment els dos ordinadors han arribat a Bhimphedi, on els hem muntat, instal·lat i connectat a Internet. I… sí! Funcionen tots dos! Amb altaveus i tot!

p1060254-web

img_20160915_173617-web

p1060257-web

p1060265-web
La sala d’ordinadors de Balmandir ja fa goig! A la foto, alguns dels nens petits del centre estan utilitzant els ordinadors, supervisats per en Rojan, el noi més gran (i responsable) del centre.

Ara el següent repte serà sobreviure el màxim de temps possible a l’ús que en faran els nens i nens de Balmandir, que esperem que els cuidin i en treguin un bon profit.

Aviat arribaran la resta d’ordinadors! Gràcies al Parc Taulí i a tots els que ens heu ajudat a fer-los arribar fins aquí!