Escrit per la Mireia Masó i en Jordi Giral, voluntaris de la casa d’acolliment
L’actualitat futbolística de Balmandir ha estat molt moguda durant el passat mes d’agost. Com si de futbol professional es tractés, els focus d’atenció de l’estiu han estat la millora del camp de futbol de Balmandir, partits amistosos, el fitxatge d’alguns dels nostres joves per l’equip de l’escola de Bhimphedi i fins i tot la selecció del nostre petit Messi per a l’equip de la regió.
Des de feia un temps que teníem problemes amb les pilotes perquè es punxaven molt sovint. El motiu? En xutar fort, la pilota se’n va fàcilment a la tanca de la presó de l’altra banda del carrer i els ferros les punxen. Després de donar-li voltes a com solucionar-ho, vam decidir que faríem una xarxa metàl·lica per posar darrera la porteria. Tan aviat vàrem comprar el material necessari, en Luv s’hi va posar a treballar i en pocs dies va aconseguir construir una gran xarxa d’uns 10m d’ample per 3m d’alt. Des de llavors, cap més pilota s’ha punxat.
D’altra banda, les porteries de fusta començaven a tenir problemes d’estabilitat i vàrem decidir desmuntar-les per evitar mals majors. Les vàrem reconstruir, assegurant millor les juntes, les vam pintar amb pintura protectora negre per fer-les més duradores i les vam clavar a terra amb una mica de ciment. Finalment, vam pintar franges blanques i van quedar unes porteries que esperem durin molt de temps.
Per a celebrar-ho, vam jugar un partit amb els joves que va durar quasi dues hores, amb un resultat final de 10-9 a favor de l’equip del Dani, que van guanyar a l’equip del Jordi, amb gol final d’en Ramraj, l’estrella del grup. Només el xiulet que anunciava el sopar va donar descans als jugadors, que tant contents com cansats se’n van anar a buscar el merescut Dal Bhat de la tarda.
En l’apartat de fitxatges, en Kamal, en Luv i en Ramraj van ser seleccionats per jugar amb l’equip que l’escola de Bhimphedi va muntar per participar en un torneig regional a Hetauda. Després de 4 victòries, algunes molt igualades perquè van arribar a penals, van arribar a la final del torneig. La mobilització de l’escola va ser espectacular, van posar un bus per anar a Hetauda i molts joves, professors i voluntaris vam anar a veure el partit. La mala sort va ser que el dia de la final va ploure molt i el partit es va haver d’ajornar.
Al dia següent, l’equip i els seguidors vàrem tornar a Hetauda i aquest cop si, el matx es va jugar sota una calor asfixiant. L’únic gol del partit el va marcar Bhimphedi a la primera part. 1-0! CAMPIONS! I els nostres 3 jugadors van jugar la final! La celebració no es va fer esperar, un cop entregada la copa i les medalles, els jugadors van estar ballant i fent-se fotos amb la copa i l’afició. Després d’una estona, l’autobús ens va recollir i vàrem tornar a Bhimpedhi. La celebració va continuar tot el viatge de tornada, amb els bombos i els plats per assegurar que totes les famílies entre Hetauda i Bhimphedi s’assabentessin de la fita aconseguida. “És el primer cop que guanyem aquest torneig!” A jutjar per la il·lusió dels jugadors i la rebuda que va fer el poble a l’equip quan van arribar a Bhimphedi, semblava el Futbol Club Barcelona (o Futbol Club Bhimpedhi com diuen ells) fent la rua després de guanyar la Copa d’Europa. Enhorabona Campions!
Un cop passat el torneig, la regió d’Hetauda va fer una selecció dels millors jugadors dels diferents equips. La bona notícia és que van seleccionar en Ramraj, nostre petit Messi!
L’equip va guanyar també tots els partits d’aquesta segona fase i es van classificar per a la fase de Katmandú, la capital del país. En Ramraj va gaudir molt d’aquest campionat, tot i que al perdre el primer partit i empatar el segon, no els va permetre classificar-se per la final. Tot i així, va tornar a la casa d’acolliment amb un gran somriure.